Dietari de l'okupa de l'altell

Els temps canvien i la tecnologia avança però hi ha temes, com el de la confrontació entre religions, que semblen eterns / Imatge: Darla Mckenna (Saatchi Art) Dilluns 16 de setembre de 2024MigdiaEl dia és clar, amb alguna boira prima. Els fils blancs dels avions cusen els coixins de cotó fluix. Una claror càlida acarona l’esquena de les alzines fosques perquè es vagin despertant. I jo començo un altre dia caminant, carregant energia per encarar un nou dia. Dimarts 17 de setembre de 2024NitBaixo amb tren a Barcelona, tinc una entrevista a Ràdio Nacional, Ràdio 4, amb la Rosa de Diego per al programa Llibres, píxels i valors. M’entusiasma anar amb tren, vaig amb temps pels possibles retards. Em trec la targeta recurrent, la que tinc ha caducat. M’assec i m’endinso en la lectura de Blackwater IV. Vaig de Llinars fins al Clot, i arribo caminant a l’emissora. M’aturo al mercat de Glòries a fer un tallat i un croissantet.L’entrevista és un fals directe. Abans de començar sona Llença’t, de Laxa’n Busto. L’he triat perquè parla de la força per tornar-se a aixecar quan caus, de seguir endavant i d’atrevir-se viure el present. Perquè caure, tots caiem moltes vegades, a voltes són caigudes sense gaire importància i d’altres són patacades bestials, i la gràcia és trobar la manera –si cal amb ajuda– de tornar-nos a aixecar.Quin goig quan algú et fa una entrevista que de tan ben preparada sembla la dissecció de la novel·la. Ho hem repassat tot: trama, personatges, context històric... a partir d’uns quants fragments que la Rosa ha seleccionat. Quina alegria que una professional com ella et digui que és un gran llibre, que està molt ben escrit. El divendres 27 de setembre, de 14h a 15h emetran l’entrevista.A tarda, vaig al club de lectura de Gualba. És fantàstic que un poble que no arriba a 2.000 habitants, que es nodreix del Bibliobús Montnegre, tingui un club de lectura. Ha estat una tertúlia molt interessant parlant de les meves novel·les, del procés de documentació i escriptura. Dimecres 18 de setembre de 2024NitSurto a caminar. La lluna plena encara és visible. Però comença a capbussar-se per la serra de ponent. Aquesta de setembre rep el nom de lluna de la collita. Diuen que és perquè antigament els pagesos, aprofitaven la seva claror per allargar la jornada al camp.Anem a veure Mar i cel al Victòria. Hem quedat amb uns amics. Vam veure el musical l’any 1988, quan el van estrenar i vam repetir el 2004. La cinta de casset amb les cançons, fins a l’última endreçada d’aquest estiu, encara era a l’altell, em resistia a retirar-la. Aquest musical basat en l’obra d’Àngel Guimerà, amb música d’Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala, forma part de la nostra història. Les diferents edicions venen marcades pel pas del temps. En la primera ens va impactar veure un vaixell damunt de l’escenari i, per descomptat, les cançons i les coreografies. I en aquest últim, els decorats de fons han estat substituïts per imatges audiovisuals. Els temps canvien i la tecnologia avança però hi ha temes, com el de la confrontació entre religions, que semblen eterns. Ha estat molt emotiu, el públic ha aplaudit en diverses ocasions l’actuació dels artistes. Marxo del teatre amb la sensació d’haver tancat una etapa, una mica com amb el casset que ja no guardo a l’altell. Ara, és record. Dijous 19 de setembre de 2024TardaAquesta tarda tenim la reunió de pares de la classe. Divendres 20 de setembre de 2024NitHi ha setmanes intenses i aquesta n’és una. Ahir vam anar a dormir tard i avui treballava. No he sortit a caminar. A la tarda, tinc una trobada amb el club de lectura de Martorelles. Les tertúlies amb lectors clouen el cicle d’un llibre. Neix dins teu, creix a fora i retorna a tu a través de la seva mirada diversa. Hi ha tantes lectures d’un llibre com lectors. Dissabte 21 de setembre de 2024TardaDia tranquil, per casa, amb els dits creuats, esperant que no plogui demà per poder fer la segona ruta literària. Diumenge 22 de setembre de 2024TardaAvui faig el segon itinerari d’El cor del balneari per Caldes de Montbui de la Setmana del llibre en català. Estic molt més tranquil·la que la setmana passada, l’únic que em fa patir és el temps. Però la pluja no ha desanimat la gent, ha vingut tothom i el temps s’ha comportat. Ha començat a caure un plugim que gairebé no és mereixedor de ser anomenat així, quan eren a prop del safareig de la Portalera, i s’ha anat apagant. Feliç de com ha anat la passejada. A la tarda, reunió del teatre del Vilamagore a Can Noguera.