Des del carrer Sant Jaume de Granollers

Divendres 27 de març de 2020 Tercera setmana de confinament. Emotiva i valenta portada d’EL 9 NOU. Aposta per la vida. Foto entranyable, la de la recent nascuda Lucia Sevilla Blaya al costat del seus pares, la primera nena que neix a la Mútua del Carme des que aquesta entitat va iniciar la seva singladura el 1952. L’autora, Griselda Escrigas. És excepcional per partida doble: pel que representa per a la Mútua com a centre sanitari privat i perquè resulta de la col·laboració amb l’Hospital de Granollers, que ha desplaçat allà obstetrícia i neonatologia per disposar de més espai per lluitar contra el coronavirus. El titular de la primera plana va més enllà d’allò estrictament informatiu. És un titular de compromís, d’excepcionalitat. Foto i titular (“Ens en sortirem”) amb un missatge clar d’esperança. Aquests dies les fotos i els titulars varien molt i, en alguns casos, tenen intencionalitat ben diversa: els partidistes de lluita pel poder i les competències m’emprenyen; els sensacionalistes em treuen de polleguera. Costa de trobar les fotos i titulars ajustats a la deontologia professional periodística. Em fa por que el confinament confini també el bon periodisme. Observo també que hi ha algunes fotos i alguns titulars que encara continuen sent una assignatura pendent. Escolto els polítics d’aquí –els de la Generalitat– i els d’allà –els del govern central– i lamento que continuïn instal·lats en el i tu més. I trobo preocupant que en plena efervescència de la tragèdia –amb els hospitals fent el que poden– no acaben de posar el focus en les residències de gent gran, uns centres als quals passen coses preocupants des dels primers dies de la crisi. Les famílies no enganyen. Ho fan saber i fan tot el que poden, però s’enfronten a una realitat que els supera. Residències amb molts treballadors de baixa; els que aguanten funcionen sense mascaretes i veuen que els residents moren sense saber si ha estat pel coronavirus o no; tampoc no es fan tests encara a molts llocs. Així de real i així de trist. Per no comptar, no compten ni com a difunts pel coronavirus. Xifres convertides en estadístiques i utilitzades per esborrar la realitat. Horrorós! Dimarts 31 de març de 2020 Al matí surto a comprar per continuar disposant de les coses més bàsiques. Al Consum del carrer Fontanella tot està sota control. Hi ha vigilants, els treballadors disposen de mascaretes i guants, la gent guarda la distància recomanada i hi ha de tot. A la tarda, segueixo telemàticament el ple municipal de Granollers. La retransmissió funciona i la sessió es pot seguir força bé. Alcalde i regidors guarden un minut de silenci que resulta emotiu, llarg... L’alcalde Mayoral fa lectura del Manifest dels ens locals davant la crisi del coronavirus, complint l’acord de la junta de portaveus. Un manifest de bones intencions, carregat també de bons desitjos que... espero veure realitzats. Un suggeriment: de fa anys que l’Ajuntament compta amb romanents de tresoreria resultat –segons defensen– de la bona gestió del grup de govern socialista. Jo crec que ara és l’hora i el moment: calen aportacions extres a la Regidoria dels Serveis Socials i ajudes especials per a les famílies que no poden fer front a les despeses bàsiques aquests dies. Una regidoria, per cert, de la qual m’arriben elogis per la manera i atenció amb la qual treballa aquests dies quan intenta solucionar qüestions que fins i tot no són de la seva incumbència. Dimecres 1 d’abril de 2020 El director d’aquest diari, Jesús Medina, m’ho comunica de bon matí. Aquesta passada nit ha mort la mare de Josep Villarroya. Uf! Es deia Dominica Villarroya Salvador, tenia 90 anys i ha estat acompanyada a casa seva fins l’últim moment pels seus fills. Amic Josep, rep el meu més sincer condol! A la tarda, els responsables de Salut anuncien que tindran en compte per a les estadístiques els difunts a les residències amb les xifres que els facilitaran les funeràries. Imagino que ha pesat la reclamació de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, perplex perquè la realitat no coincideix amb les dades oficials. Una situació que ben bé podem traslladar a Granollers i comarca, on han mort uns quants avis als quals no se’ls ha fet cap test i que tenien símptomes de la Covid-19. Els espero la setmana que ve!

Des del carrer Sant Jaume de Granollers

Història d’un confinament (III)