Des del carrer Sant Jaume de Granollers

Dijous 3 d’abril de 2020Quarta setmana de confinament. Quan tots pensàvem que això seria cosa de quatre dies, ara resulta que va per llarg. La ficció no supera pas la realitat. Pel·lícula de mal rotllo i de por amb una Covid-19 que mata els dèbils i desmoralitza la resta. Els temes anunciats per la gent del carrer com la falta d’atenció a les residències –fins i tot el president Torra ha reconegut que s’han comès errors– i els problemes a les oficines del SOC per donar sortida a totes les demandes que tenen sobre la taula són tristament protagonistes. A més de les defuncions, és clar. Aquests primers dies de mes seran durs per als que no els han ingressat la nòmina o continuen sense obrir els seus negocis i empreses. Resulta, però, que la vida continua i que hi ha gent solidària i decidida a ajudar. Ho fan els professionals que lluiten contra el coronavirus i ho fa també molta gent que compleix el confinament. Per exemple, els qui treballen per aconseguir material per als centres sanitaris de la comarca o els artistes que col·laboren amb les seves creacions a passar el tràngol. N’hi ha un munt: Vicenç Viaplana, Pere Cornellas, Jaume Arnella, Joan Garrido, el grup Veus de l’Escola de Música de la Societat Coral Amics de la Unió, Martí Ventura… Divendres 3 d’abril de 2020Fugaç sortida matinal per comprar la premsa. Pel carrer hi ha més gent amb mascareta que sense, però m’estranya la quantitat de persones que passegen gossos. Sí que en tenim, de gossos, a Granollers! Ara i a casa, lectura atenta dels periòdics. Tinc prou temps per llegir i rellegir les notícies i els articles d’opinió que, a vegades, miro en diagonal en condicions normals. Aquesta setmana EL 9 NOU ens –em– regala tres col·laboracions de tres firmes que afinen bé: Josep Maria Boixareu –a mi també em passa com a vostè: “No sé ben bé el que escriuré però sento la necessitat d’escriure”–, Josep-Maria Roger i Montserrat Ponsa. Pel que fa al titular de la primera plana [“Ni tot va bé ni to és un desastre”], em pregunto on és el punt just de tot plegat. I tampoc no tinc clar el d’“Ens en sortirem” a la secció d’El 9+Petit, però, veient les cares dels infants de la comarca que col·laboren amb els seus dibuixos, vull creure que sí, que ens en sortirem. A mi, però, em preocupa el com. Dissabte 4 d’abril de 2020Era comunista, sindicalista, obrer jubilat i tenia 86 anys. El coneixia i havia seguit la seva trajectòria, però havia parlat poc amb ell, era un home discret. Parlo d’en Manuel Cruz Aguilar, fundador històric del sindicat CCOO a Granollers. Manolo –per als companys del sindicat i amics en general– va ser fidel a la seva condició d’home de classe obrera fins al final. Originari de Còrdova, havia treballat a Can Trullàs i a l’EGA, on va ser membre del comitè d’empresa; va ser secretari comarcal del Metall de CCOO i va ser guardonat amb la medalla al Mèrit del Treball President Macià de la Generalitat… Sempre decidit a col·laborar, el 1979 va formar part de les llistes del PSUC. Era el número 12 en una formació que va aconseguir tres regidors: Vicenç Rochina, Federico Argós i Rosa Ribas. Recordo a Cruz a la Sala de Plens seguint les sessions durant molts anys. Sempre, això sí, d’una manera discreta. El 2015 va tornar de nou a les llistes municipals amb companys amb els quals se sentia bé. Va ser el número 25 de la candidatura d’ICV-EUiA que va encapçalar Josep Casasnovas. En ple confinament, el seu fill Albert li va dedicar a les xarxes socials un sentit comiat a toc de trompeta. I per a l’ocasió va interpretar La Internacional. Quan el Vet aquí! surti del confinament, li dedicaré el primer perfil. Dilluns 6 d’abril de 2020Sense artistes i gent diversa per transportar pels carrers de Barcelona i Catalunya, el periodista de Sant Esteve de Palautordera Eloi Vila ha deixat aparcat el cotxe de TV3 i, en un vist i no vist, ens brinda un programa per escoltar de primera mà els testimonis de tots els qui lluiten en primera línia. Periodisme real i periodisme valent en un moment en el qual necessitem que la pandèmia tingui el relat autèntic dels protagonistes. Aquests, ves per on, ens permeten fins i tot veure i escoltar moltes persones que pateixen als hospitals. Estic convençut que amb programes com el que fa l’amic Eloi, la Covid-19 no podrà erradicar el bon periodisme.

Des del carrer Sant Jaume de Granollers

Història d’un confinament (IV)