Des del carrer Sant Jaume de Granollers

Divendres 10 d’abril de 2020 Cinquena setmana de confinament. Acostumat a canviar de temes cada setmana, vet aquí que costa anar més enllà del relat dels efectes devastadors del coronavirus. Estic convençut que la lectura de la premsa i el seguiment dels mitjans d’informació ajuden en aquesta catarsi. Hi ha, però, el perill de les fake news i el bombardeig massiu de missatges que via xarxes socials es presenten com un virus contaminant de la informació amb un poder espaterrant. Un poder que fa que les mateixes bajaneries circulin a tot drap i passin del Whatsapp familiar al dels grups d’amics en un no res. Fins i tot competim a veure qui les envia abans i qui fa el comentari més original. Sort en tenim, de les emoticones, que ens eviten haver de dir noves ximpleries sobre el missatge rebut. Quant tot això acabi, feina tindran els analistes per treure l’aigua clara i explicar què està passant. Amb el món de potes enlaire i amb milers de morts arreu, encara continuem sense saber quin és l’ADN que presenta la Covid-19. Un bitxo per cert –ho vaig sentir el 13 de març passat al carrer Anselm Clavé a una senyora que anava parlant amb una altra i penso que potser sí, que té raó– que “van llançar o se’ls va escapar”. Un experiment? Un assaig? Qui el va llançar o a qui se li va escapar? Estic segur que la Covid-19 presentarà les seves credencials el 23 de juliol amb motiu de la celebració ajornada de Sant Jordi. Dilluns 13 d’abril de 2020 La Setmana Santa confinada ha transcorregut amb més pena que glòria. El debat se centra en la possibilitat de concedir o no més llibertat de moviments als treballadors considerats fins ara no essencials. Hi ha temor. Els experts sanitaris parlen, però l’Ibex-35 no vol sentir a parlar del tema. Economia o vida. Només falta que algú ens recordi que mai tan pocs morts hauran costat tants i tants milions de pèrdues. La realitat propera s’imposa. La Covid-19 continua acampada a les residències d’avis i la comarca no se n’escapa. Falten mascaretes. Els sindicats denuncien que molts treballadors hauran d’anar a treballar dimarts sense tenir assegurada la seva salut. Alguns han de triar entre economia o vida. Hi ha gent valenta. El músic Martí Ventura, director de la Big Band de Granollers, n’és un. Decidit a col·laborar, fa dies que ofereix via Facebook un bolero al piano per ajudar a passar l’estona. Al vespre anuncia una situació personal que emociona: “Bolero del pare [Jaume Ventura Mañosa, 83 anys]. Avui ens han dit que ha tingut febre i que li costa respirar. Ara està sedat. Dorm tranquil.” Les mostres de suport es multipliquen. Passades unes hores torna a escriure: “El pare segueix igual. El van sedant. Està tranquil.” Més mostres d’ànim. El dimarts 14 Ventura torna a escriure: “Gràcies a tothom, però el pare ja descansa en pau.” La família anuncia que quan sigui possible faran una cerimònia de comiat a Palou, el seu poble. Via Facebook llegeixo la moguda de les associacions de veïns de Tres Torres, Lledoner, Sota el Camí Ral, Barri Ponent, Hostal i la Farmàcia Olivet. Han aconseguit set rotllos d’un teixit especial i resistent a l’aigua que lliuraran als integrants de Cosidor@s Solidàries Vallès Oriental perquè puguin fer bates segures. Dimecres 15 d’abril de 2020 Els periodistes soldats al servei de la informació contaminada –malauradament haberlos haylos– treballen de valent aquests dies. I vet aquí que també han centrat la seva mala bava en la nostra comarca. I especialment en la Garriga, pel sol fet de ser el poble de la consellera Meritxell Budó, a la qual gairebé fan responsable de tots els mals que passen al municipi: “El poble de la Budó abandona els seus avis”; “L’exèrcit neteja en el municipi de la consellera Budó”; “El mercat a l’aire lliure al poble de la Budó esdevé un desgavell”... Dijous 16 d’abril de 2020 Més de mala bava. Hi ha professionals sanitaris que són assenyalats i denunciats pels seus veïns per considerar-los “possibles contaminants del virus”. Increïble, però real. I si no, que l’hi preguntin a Francesc Payàs, que ha rebut ja tres anònims escrits perquè toca el bombo al balcó de casa seva durant cinc minuts cada dia a les 8 del vespre. Prego a la Policia Local que en prengui nota. Payàs viu a l’avinguda Sant Esteve de Granollers.

Des del carrer Sant Jaume de Granollers

Història d’un confinament (V)