Des del carrer Sant Jaume de Granollers

Divendres 24 d’abril de 2020 Adéu a un Sant Jordi atípic. EL 9 NOU presenta les històries de la pandèmia i la dels treballadors valents de la residència d’avis de Castellcir n’és una. Aquest reportatge de la Griselda Escrigas emociona. Són gent valenta que un dia podrà dir que van defensar la vida dels avis posant fins i tot la seva en perill. Les xifres de morts van baixant. Els centres sanitaris –ho deia fa uns dies Rafael Lledó, director de l’Hospital de Granollers– treballen ja amb menys estrès i comencen a pensar en l’endemà, en el dia que es torni a recuperar el ritme normal d’abans. Amb els centres ocupats en la pandèmia, hi ha milers de visites i centenars d’operacions ajornades, moltes, per cert, urgents quan es van anular sense tenir clar el calendari. Dissabte 25 d’abril de 2020 La gestió de la crisi obliga a programar. El govern de Pedro Sánchez presenta dubtes. Moltes de les seves propostes són contraprogramades pels caps de la Generalitat i d’Ajuria Enea. Des de Catalunya, Quim Torra insisteix: vol gestionar una situació que entén que és més fàcil solucionar des de la proximitat. La possible sortida dels infants una estona al dia enfronta uns i altres. Alguns han fet el confinament en situacions precàries, en cases petites, sense balcons... Diumenge 26 d’abril de 2020 Hi ha interès per saber com actuarà la gent en la desescalada de la pandèmia. Surto a comprovar-ho a les 11 del matí a la plaça de la Corona de Granollers. Hi ha un gran ambient. I molts nens acompanyats dels seus pares. I sí, en molts casos del pare i de la mare, dels avis... No és el que m’esperava. Noto una certa relaxació i descontrol. La canalla té ganes de diversió i han tret els patinets... També hi ha molta gent responsable. Els nens, la majoria porten mascaretes. El quiosc de l’Elo Marín concentra un bon nombre de visites amb ganes de comprar. Són uns quiosquers, per cert, que aguanten al peu del canó tot i registrar un descens de vendes que supera el 60%. Durant la breu sortida em trobo amb uns quants coneguts. Intercanviem salutacions ràpides i alguna informació. Ha mort, em diuen, l’Albert Camp dels sabons. Per a molts granollerins, els Camp són encara els Camp de l’antiga empresa Sabons Camp, Benckiser des de 1989. Albert Camp Puigdomènech tenia 93 anys i ha mort en un hospital de Barcelona a causa del coronavirus. Amb la mort de l’Albert Camp mor també el quart germà d’una saga familiar estretament lligada a Granollers en haver fundat una potent empresa en la qual han treballat milers de persones. Fundada el 1934 pel seu pare Joan, la petita empresa que va néixer en un cobert va aconseguir ser líder del sector del sabó en pols tot just quan l’Espanya del desarrollo engegava les primeres rentadores. L’èxit de l’empresa va sorprendre fins i tot els mateixos emprenedors i als anys 60 i 70 van gaudir d’una expansió sensacional. Els seus viatjants venien els productes estrella –Barreño, Triunfo, Elena, Pinguïno, Colon, Flor, Coral...– arreu de l’Estat, al mateix temps “que empenyien la venda de les noves rentadores”, recorda Frederic Nadal, que hi va treballar uns vuit anys. Líder al seu sector, la Camp va comptar amb la participació dels germans Albert, Josep, Joan i Jordi, que va morir als 60 en un accident de trànsit. També hi tenien dues germanes: Montserrat i Inés. Tot seguit, als 80, el negoci va agafar altres volades empresarials i l’arribada a la direcció general del químic Manuel Luque –el de: “Busqui, compari i, si troba quelcom millor, compri-ho!”– va ser el preludi de la seva venda al grup alemany Benckiser per la barbaritat de més de 30.000 milions de pessetes [una mica més de 180 milions d’euros]. El repartiment dels diners va provocar prou conflictes que van acabar als tribunals. Però això ja és una altra història. Evidentment, cal fer dues pinzellades especials per destacar la vinculació dels Camp en l’àmbit esportiu granollerí i més concretament amb el BM Granollers, equip que van esponsoritzar durant molts anys, als anys 70 sobretot. Uns anys més tard, en Joan Camp i els seus fills van fer el mateix amb el Club Bàsquet Granollers en l’època de més gran glòria esportiva d’aquest club mentre va participar a la Lliga d’Honor de bàsquet. Temps passats.

Des del carrer Sant Jaume de Granollers

Història d’un confinament (VII)