L’amor és cec, diuen. Però això ja sabem, de fa molt de temps, que és una mentida

Hola, Risto: No ens coneixem de res. Tampoc no em cal. I a tu encara menys. Segur, seguríssim. No et pot interessar cap de les meves vessants vitals. Ni com a escriptora ni articulista ni teatrera i ja no et dic dona. Pensa que aquest any en faig 44. Sé que tu i el DiCaprio em considereu –mínim– una mena de mòmia. No passa res. Tranquil·líssima que estic amb la meva edat i envellint. De fet, feliç de fer-ho. Em fa una mica de ràbia, això sí, aquest bombo i platerets mediàtics i aquesta reacció teva airada tan poc objectiva perquè no fa res més que perpetuar merdes masclistes que patim les dones. No sé si ho sabies, però a les dones no se’ns permet envellir massa. Quan ho fem, som apartades una mica de la vida pública, deixem de ser atractives sexualment i vàlides en moltes àrees i això ens crea traumes de merda. Evidentment, cada cop menys, gràcies als déus, perquè cada cop estem més tranquil·les, més alliberades i més referenciades –des d’aquí el meu homenatge a la Meryl, la Cate, l’Olivia, la Viola, la Helen i sempre, sempre, i sempre l’Emma i la Kate, que ens estan ensenyant a totes a envellir amb els focus a sobre, el bisturí ben lluny i la dignitat intacta, que no hi ha cosa més sexi que reivindicar i lluitar pel que un creu–. Malgrat fars com elles, la realitat és que les cremes antiedat i l’estrès per l’arruga, els tints, el maquillatge, els retocs, el bòtox i l’aturar-se de comptar anys s’escampen perillosament entre la meva generació i la de les meves amigues. Ens sabem més madures que joves, i malgrat que això ens ha omplert de vida i de riquesa i de llibertats, també ens ha enfarfegat de merda perquè, a les dones, la merda masclista ens acompanya sempre. I la pressió estètica mai no afluixa. I mai no afluixa en part, també, gràcies a clixés amb potes com tu. Mentre tu parles de la teva xicota de 27 anys i enumeres el seu curriculum vitae per fer-nos veure que té perfecta capacitat de decidir qui estima –i que no ho posem en dubte–, no ets capaç de veure que hi ha certs patrons que es van repetint al llarg de la història i que impliquen sempre les mateixes coses. Coses de merda. No la critiquem a ella. Ella és meravellosa. I si li sembla interessant un tio molt més gran que ella, és perquè també ha viscut en aquesta eròtica de l’edat i del poder que acompanya els homes però desterra les dones. Les meves amigues es treuen anys a les apps de cites perquè, si no, entrarien als radars de tios amb l’edat dels seus pares i no pas als de l’edat dels seus exs. I els meus amics tenen una forquilla de cerca que els serveix a l’abast noies que, tranquil·lament, tenen 15 anys menys. I no ens preguntem, cap de nosaltres, per què passa i per què ens sembla normal. I quan ho fem, com sempre, ho fem malament. Perquè ho fem parlant que una dona jove pot triar perfectament i que posar-ho en dubte –encara que ningú no ho faci– és masclisme perquè les infantilitzem. Però és que masclisme és haver d’estar jugant sempre al gat i a la rata amb l’edat, l’envelliment, la llei de la gravetat, l’estètica i la vida. Masclisme és tot un patró arcaic que dona per fet que un home de 50 trobarà una dona de 50 massa vella i que una dona amb l’edat de la seva filla és idònia per compartir la vida. Que no sigui abús –això que ella pugui decidir lliurement i que tingui tres carreres– no treu que el patró no sigui una merda de patró. I ho és. L’amor és cec, diuen. Però això ja sabem, de fa molt de temps, que és una mentida tan gran com la diferència d’edat entre tu i la teva nòvia, Risto. Així de gran. Imagina’t.