Homofòbia (i2)
Esbravada la indignació per les agressions i assassinats homòfobs de la setmana passada (esbravada és una manera de dir, és clar), passo a fer el que em toca fer com a científic de la llengua.
D’entrada el que crida més l’atenció del mot que ens ocupa és que és un compost, és a dir, que està format per dos elements d’igual categoria. Però un compost un poc especial. No és com esgarriacries (verb més substantiu) ni com galtavermell (substantiu més adjectiu) o infravalorar (prefix més verb): a homofòbia els elements constitutius són respectivament un prefix i un sufix. De fet es tracta de sengles afixos d’elevat rendiment.
Homo- és una forma prefixada del grec homós, que no vol pas dir el que sembla sinó ‘el mateix’. I això es veu amb claredat en la quasi cinquantena de mots que l’incorporen, des d’homofonia (‘Identitat fònica entre dos o més mots de significat diferent’) fins a homònim (‘Que té el mateix nom que un altre), passant per homozigosi, homopolímer, homòleg (el veiem sovint als telenotícies) o homocinètic. Tots més aviat de llenguatges d’especialitat i sense gaire atractiu, s’ha de reconèixer. Tot i que sempre n’hi ha de pintorescos, com ara homoeròtic (que precisament és sinònim d’homosexual) i homomorfisme, un concepte que es fa servir en àlgebra.
Per la seva banda, el sufix -fòbia (que també té existència com a mot autònom) és una mica menys productiu, però indubtablement més interessant. Molt més. Com testimonien, més enllà dels coneguts claustrofòbia i agorafòbia, termes com acrofòbia (‘Aversió als llocs elevats’), aerofòbia (als corrents d’aire!), batofòbia (a les profunditats i al buit), necrofòbia (‘Por exagerada dels morts’) o fins i tot sexofòbia. I aquesta darrera ve a tomb perquè la trentena de compostos fòbics posen de manifest una cosa interessant: les úniques dues aversions per raó d’identitat nacional que recull el nostre diccionari són catalanofòbia i anglofòbia, mentre que de referides a la identitat sexual n’hi ha cinc: homofòbia, lesbofòbia, bifòbia, cisfòbia i transfòbia. Tot el catàleg LGBTI. Perquè després diguin que els diccionaris van per darrere dels canvis socials. La paradoxa és que, si d’una banda cal felicitar els lexicògrafs de l’IEC per estar tant al dia en aquesta matèria, de l’altra seria desitjable que desapareguessin com abans millor. Però al pas que anem, el mot que potser experimentarà una revifalla serà més aviat androfòbia: fòbia als individus de sexe masculí. I d’adscripció espanyolista, caldria afegir-hi.