Hospital, ‘Porta Curie’
“Sort que anava amb temps”, vares pensar al sortir d’un gran embús camí de l’Hospital de Granollers. Aquell dia, en part, es faria realitat la proposta que vàreu fer fa un parell d’anys dins de l’“Experiència pacient” del Pla Estratègic de l’Hospital. Llavors, a un article que vas publicar a EL 9 NOU [vegeu l’edició del 24 de juny de 2019], explicaves la vostra visió, que se centrava en el fet de protegir tant el personal sanitari, creant una estructura laboral adequada, com els usuaris, a través d’una atenció professional i humana de gran qualitat; i demanàveu que això es fes en un espai càlid i confortable.
Uns dies abans, havies coincidit al Cinema Edison amb l’Anna. Havíeu vist un film tan commovedor com necessari, la Maixabel de la Icíar Bollaín. Vàreu parlar de la importància de les segones oportunitats. “Em ve al cap Ikiru”, li comentares. El film d’Akira Kurosawa, tot i ser de l’any 1952, avui encara és plenament vigent. Explica la història d’un funcionari que en saber que patia una malaltia terminal decidí buscar un sentit al que li quedava de vida. Això us va portar a parlar d’altres films com Alabama Monroe (2012) i la teràpia musical; o The Farewell (2019) i la necessitat de dir tota la veritat als pacients. Llavors, ella et va comentar: “Recordes com eren les sales d’espera a totes aquestes pel·lícules?” De fet, malgrat tenir algunes petites diferències, eren molt semblants. “Això és el que es pot començar a canviar amb experiències com la Domum de l’Hospital”, et va dir. L’Anna estava il·lusionada. “Tot i tenir unes dimensions reduïdes, és un gran pas per canviar el concepte dels espais hospitalaris, i seria bàsic crear-ne una xarxa”, afegia. Vàreu quedar que us veuríeu a l’hospital per a la inauguració de l’espai Domum.
L’Anna havia aparegut en altres articles teus com a personatge principal. És una infermera que havia estat en primera línia en els temps més durs de la Covid 19, i tu te la vas imaginar com a protagonista d’un film de caire social que hauria pogut dirigir Ken Loach. Posteriorment, tornaria a sortir a un altre text, cansada i desmoralitzada pel desgast que havia sofert durant aquell temps, i molt preocupada perquè hi havia massa gent que se saltava les restriccions que llavors hi havia.
A la inauguració hi havia altres pacients que havien intervingut en el mateix grup de treball que vosaltres. Et va fer il·lusió retrobar-los. L’Anna et va saludar i et va acompanyar pels diferents espais de la Domum. Realment, la sala d’espera de l’àrea d’oncologia havia fet un canvi radical. La confortabilitat tenia el valor afegit de la possibilitat de transformació de l’espai on s’hi podrien fer diferents activitats fora de les hores de visita. Et van comentar que estaven treballant per poder absorbir còmodament una quantitat més gran d’usuaris.
Just llavors van començar els parlaments.
No coneixies prou bé la Fundació Nous Cims, que ha estat l’encarregada de dur a terme el projecte Domum Spaces. Sabies que l’espai de Granollers era el segon després del Hospital del Mar i i que estaven previstos altres a Son Espases, a Palma de Mallorca; l’ICO, a Hospitalet, i el Pere Virgili, a Barcelona. Al vespre, encuriosit, miraries la web de la Fundació i veuries que hi treballen en tres grans àrees: l’ocupabilitat i la reinserció laboral, la lluita contra la pobresa i el benestar emocional. Dins d’aquest darrer, hi ha el projecte Domum, que engloba també tres àmbits. Un que és el Spaces del qual també forma part la Fundació Kàlida, a l’Hospital de Sant Pau; un segon l’anomenen Domum Formació, per millorar la comunicació de metges residents, i un tercer, Domum Tallers, dins del qual s’organitzen activitats fora dels horaris de visita.
Granollers està en un moment de creixement important pel que fa a les estructures sanitàries. L’any 1922 veurà com s’inauguren l’edifici del carrer Girona, cogestionat per l’Hospital i l’Atenció Primària, i les dues plantes de les noves urgències. També aquest mateix any es preveu la col·locació de la primera pedra de l’edifici de radioteràpia, que evitarà tots aquells llargs i pesats desplaçaments a diferents centres sanitaris de Barcelona per fer les sessions corresponents. Aquests equipaments transformaran la ciutat i la comarca, i això és un evident èxit de gestió, però en cap cas s’hauria d’oblidar allò que s’especificava al Pla Estratègic: “Incentivar, retenir i atraure el talent.”
EL FUTUR CENTRE DE RADIOTERÀPIA
Mentre parlaven del futur centre de radioteràpia, l’Anna et va dir: “La Marie Curie estaria contenta, oi?” Sabia que des de feia uns anys, amb la il·lustradora Núria López, estàveu preparant un llibre molt especial dedicat a ella. Tenia raó. Hauria estat contenta i ben segur que li hauria agradat la idea de trobar un refugi emocional a les estades als hospitals. De fet, havia viscut de primera mà el fet de treballar en un espai inhòspit, ja que el seu mític laboratori on va aconseguir aïllar el radi, tenia l’aspecte d’un magatzem de patates. Curie, de soltera Sklodowska, tot i que va viure en espais sense massa ornaments, li preocupava la llum i sentir a prop la natura. “Sempre hi havia un ram de flors fresques damunt la taula del laboratori”, li dius. Li vares explicar que amb l’Institut del Radi de París (1914), aquesta preocupació també hi era present i hi va fer construir uns espais amplis i lluminosos des d’on es poguessin veure els rosers, llimoners i til·lers que havia plantat als jardins que l’envoltaven. Vares dir-li que la seva germana, Brònia, tenia la mateixa preocupació quan l’any 1932 van construir un altre Institut del Radi a Varsòvia. Ella et va somriure. Quan li explicaves coses de la Curie, no trobaves mai el moment de parar. Vares concloure: “Sí, Anna, aquesta proposta li hauria agradat a Marie Curie.”
L’Anna et va acompanyar fins a una porta que estava situada al final de l’espai Domum. S’hi va posar al davant. Tu la vares mirar estranyat. “Serà una porta important”, et va dir. Llavors et va explicar que seria la sortida cap el futur centre de radioteràpia. Sempre tan imaginatiu, vares pensar que al seu darrere, com si fessis un viatge en el temps, t’hi trobaries Marie Curie investigant. Vares somriure. “Li podríem dir Porta Curie, oi? Realment, això dona per a un altre article sobre l’Hospital.”
Ella et va tornar el somriure: “M’hi tornaràs a fer sortir una altra vegada?”
