Hotel Solanes

Com a conseqüència de la desmesurada industrialització de finals segle XIX, a molts ciutadans de Centre-Europa i de Nord-Amèrica se’ls desperta una nova consciència i el seu pensament es torna més crític: rebutgen aquelles noves indústries en puixança que malmeten els espais naturals i empudeguen la terra. Els metges fan servir a tort i a dret l’arsènic i el mercuri i quan els seus diagnòstics erràtics s’encallen en un atzucac practiquen sagnies a cor què vols. Així, doncs, la medicina convencional també és qüestionada i es fa confiança a una nova doctrina mèdica que proposa com a elements terapèutics tant productes com forces naturals: els vegetals, l’aigua, el sol, l’aire lliure… Aquesta nova doctrina mèdica –encara que de nova no en té res– se sustenta en les teories de metges clàssics com Hipòcrates (460 aC), que afirmava que la natura té la capacitat espontània de guarir per si mateixa les malalties; o de Galè (200 aC), que ja va sistematitzar diversos fàrmacs provinents del regne vegetal i mineral. El 1892 obre consulta a Barcelona el doctor Joaquim Collet, que serà el primer metge naturista català. El naturisme ben aviat serà seguit per una corrua de practicants, la majoria sorgits dels ateneus obrers. Al vademècum d’aquesta nova doctrina són rebutjats els fàrmacs i, gràcies a Jaume Santiveri, s’obrirà pas el mètode Kneipp, importat des d’Alemanya. LA COLÒNIA NATURISTA DE SOLANES Jaume Santiveri Piniés (Benavarri, 1861 - Barcelona, 1938) tenia una botiga de roba al carrer del Call, a Barcelona. A 25 anys va patir un principi de tuberculosi i els metges li van pronosticar pocs anys de vida, així que va acabar acudint a la consulta del metge naturista Collet, que li va recomanar una estada al balneari de Wörishofen (Alemanya), regentat pel sacerdot i metge naturista Sebastià Kneipp. Aquest metge-sacerdot feia servir la hidroteràpia –els raigs d’aigua freda dirigits a diferents parts del cos– combinada amb un tractament de teràpia nutricional, que consistia en verdures i fruites, infusions de plantes medicinals, escassa ingesta de carns i exercici físic a diari. A Catalunya ja existia la Societat Hidrològica Mèdica, que agrupava als metges dels balnearis, però no es tractava ben bé del mateix. La qüestió és que en sis mesos, en Santiveri es va curar del tot. En tornar a Barcelona, el 1885, va transformar del tot el seu negoci i va muntar allò que ara en diríem una parafarmàcia –en aquest cas, la primera d’Espanya– on hi va comercialitzar els productes Kneipp (purés vegetals, xarops, aliments dietètics, herbolari, consultori mèdic). També s’hi venia l’Almanac Kneipp, un compendi dels principis curatius del metge-sacerdot alemany. En deixar la concessió de Kneipp, el 1914, Santiveri crea la seva pròpia marca i obre fàbrica a Can Tunis, a Barcelona, on crea productes propis com el gra de soja per a diabètics o el famós Malta Natura, un succedani del cafè que es promocionava d’aquesta manera: “Si comer con abundancia / queréis sin molestia alguna / debéis tomar una taza / del rico Malta Natura.” El 1911 es va crear la Colònia Naturista de Solanes –hom diu que de caràcter anarquista– a la masia de Solanes, molt a prop de Sant Feliu de Codines. Si no va ser la primera, va ser una de les primeres d’Espanya. El 1917 a La Vanguardia ja se’n feia propaganda del Sanatori Solanes, amb assistència facultativa del doctor Tomàs Borrell Cortada, el metge de capçalera del poble, i sota la direcció del prestigiós homeòpata doctor Raimon Comet Fargas. El naturisme és un compendi de diverses tendències entre les quals s’hi compten l’anarquisme, el vegetarianisme, l’espiritualisme, l’ús d’un nou llenguatge universal com l’esperanto i la lliure cultura, consistent en la pràctica del nudisme en plena natura. Per tant, l’apartada masia de Solanes es tractava d’un lloc ideal, en un entorn envoltat de pins i vegetació amb la riera de les Elies a poca distància. A redós de la masia, una bassa convertida més tard en piscina –amb ànecs i tot– i una pista per a la pràctica del nou esport del tennis. El març de 1919, la revista Hispana Esperantisto va publicar una petita crònica en la qual el reconegut esperantista santfeliuenc Nicomédes Ullar Margenat fa una lloa del naturisme, del qual tant ell com la seva esposa, Maria Lenker, en són practicants fervents. Tanmateix s’hi publiquen –traduïts– aquests versos del pare de l’esperanto, el doctor Zamenhof, mort dos anys abans: “Anarquia significa / bellesa, amor, poesia / igualtat, fraternitat / sentiment i llibertat. / Cultura, art, harmonia. / La raó, suprema guia / La ciència, excelsa veritat. / Vida, noblesa, bondat. / Satisfacció, alegria. / Tot això és anarquia / i anarquia, humanitat.” A la República Democràtica Alemanya, des del 1903 ja existien balnearis i localitats d’estiueig nudistes, com és el cas d’algunes zones de platja del mar Bàltic. Això ve a propòsit perquè darrerament s’ha mostrat per les xarxes socials una presumpta fotografia, que havia publicat la revista naturista Helios als anys 60, on hi surten tres amigues que caminen nues per anar-se a banyar. Es diu que una d’elles podria ser la cancellera alemanya Merkel. Tant se val si ho és com si no. És un fet que no ens ha de sorprendre, ja que, com la majoria de compatriotes seus, practicava el nudisme. I el cas és que, a tot arreu, puritans i reprimits hauran de morir sense haver-ho pogut entendre mai. EL DOCTOR FERRÁNDIZ Als anys que seguiran, comencen a emergir consultoris de medicina naturista i es funden revistes com Credo Naturista (1911) de Jaume Santiveri; Helios (1916) de Juan García Giner; Salud y Vida (1923) de Vicente Lino Ferrándiz o Pentalfa (1926) de Nicolás Capo. Naturisme i vegetarianisme van estretament lligats, tant es així que quan es funda la Lliga Vegetariana i se celebra un banquet a l’Hotel Mundial Palace, on hi assisteixen sobretot metges, l’ambient s’envolta d’una gran expectació perquè es difon la notícia que Thomas Alba Edison s’ha fet vegetarià. Ah! I el menú va ser aquest: “Entreteniments Brahma, arròs Pitàgores, empanades Esaú, faves a la Gran Cartoixa, truita Tolstoi, amanida Lahmann, pa integral Kneipp, fruita, vi sense alcohol i Malta Natura de Casa Santiveri.” El doctor Vicente Lino Ferrándiz García (Orxeta, 1893 - Barcelona, 1981) a l’edat de 14 anys pateix una tuberculosi i és enviat al Sanatorium de Leman (Suïssa). Treballa al mateix centre per pagar-se el tractament i, un cop restablert, continua els estudis de naturista a Alemanya i als EUA, on obté el títol a la Academy School of Naturopaty. El 1929 fa la tesi de llicenciatura de Medicina amb l’eminent doctor Gregorio Marañón i el 1931 es doctora en Medicina. A principis dels anys 30 es casa amb Rosario Santiveri, filla de Jaume Santiveri Piniés, que es convertirà en el seu sogre. A partir d’aleshores Ferrándiz esdevindrà un dels metges més reconeguts de Barcelona que practica el seu mètode importat de Suïssa, el massatge manual, conegut com el quiromassatge. Ferrándiz no es postula com a vegetarià estricte i, a banda del seu consultori naturista del carrer Mallorca, a Barcelona, es posa al davant del Sanatori Solanes de Sant Feliu, també conegut com a Hotel Solanes. Durant la Guerra Civil, es veu obligat a fer un recés, tot i que un dia, reclamats els seus serveis per un anarquista que en una caiguda havia patit una forta luxació i era amagat a la veïna masia del Fonoll, el doctor hi acut a visitar-lo i a Solanes li practica les cures pertinents. Acabada la guerra, reactiva amb gran empenta el Sanatori Solanes, al qual canvia el nom pel de Casa de Reposo Ferrándiz, i en fa propaganda als diaris i fins als programes de la festa major. L’establiment disposa de diverses estances individuals i per a famílies. Primer de tot, s’ocupa de rescatar intacte el seu vehicle que havia amagat en un porxo i havia cobert amb un munt de llaunes buides de sopa per tal que no li fos confiscat. Sense descuidar mai el seu quefer, encarrega als Martí, els amos de l’aixetaria fundada el 1921, el disseny i creació de diversos enginyis d’hidroteràpia. La família Martí acabarà instal·lant la seva casa d’estiueig a Sant Feliu. D’altra banda, a prop de la masia, en unes feixes i de manera molt precària hi habilita un petit camp de futbol on s’hi organitzen els primers partits entre els joves del poble i alguns pacients. També inaugura la Font del Ronyó, homònima d’aquella que amb molta més solemnitat va ser inaugurada a Tiana, el poble on residia. Salvant les distàncies, em fa l’efecte que aquella Casa de Reposo podia haver sigut com el Balneari del Doctor Kellogg –l’americà inventor dels famosos cereals Kellogg’s–. Recordo quan amb la meva germana Assumpta, el Santi Ferrándiz Santiveri i jo mateix vam assistir a l’estrena a Barcelona del film El Balneari de Battle Creek, protagonitzada per l’Anthony Hopkins, ara fa 25 anys. Quin tip de riure! En tot cas, ja fa molts anys que la masia de Solanes, que un dia fou bressol del naturisme, ha recuperat els seus primitius orígens i ha tornat a ser una casa de pagès.

Santiveri, el doctor Ferrandiz i l'Hotel Solanes de Sant Feliu de Codines

Hotel Solanes