Estem assistint a la degradació dels fonaments democràtics

Si no fos prou amb la guerra i les evacuacions, la mort per fam de criatures a Gaza Les notícies deplorables sobre el trident del mal ens sobrepassen cada dia. Les suposades converses de pau en què Putin demana d’entrada a Ucraïna que li cedeixi part del seu territori. Els vols de deportació d’immigrants que continua fent Trump, sense cap ordre judicial, a tercers països (l’últim els ha deixat penjats a Djibouti, a l’Àfrica oriental). I el més desolador, l’últim extrem d’un genocidi atroç: la desesperació i la mort de criatures a causa de la fam a Gaza, per si no fos prou amb la guerra i les evacuacions. Són mostres d’una inhumanitat extremes. Com a mínim des de la Il·lustració, la dignitat humana havia estat un valor infranquejable i que calia preservar, fins al punt que els drets humans són llei internacional. L’humanisme, el progrés, la raó, el pensament liberal eren la base intel·lectual que guiava el bon fer polític. La humanitat, en el sentit de compassió, era un sentiment i una expressió no només decent, sinó que feia créixer l’aura del polític que la practicava. Aquesta setmana hem vist com Donald Trump i els seus sequaços no només no lamentaven la malaltia de l’expresident Biden –un càncer en estadi 4– sinó que aprofitaven l’ocasió per acusar-lo i vexar-lo. En un temps rècord, estem assistint a la degradació dels fonaments democràtics que tenia fins i tot un sistema tan abassegador i impertorbable com el neoliberal. És un retrocés no pas fruit de la incompetència, sinó fet amb consciència i complaença. Fins i tot hi ha un corrent de pensament extremista batejat com la Il·lustració Fosca i que és defensat per certa ultradreta tecnooligàrquica. El nom propi més destacat és el multimilionari Peter Thiel, fundador de PayPal. La Il·lustració Fosca es basa a organitzar el món –o hauríem de dir els mercats– com una mena de feudalisme tecnològic, és a dir, antiigualitari, reaccionari, antidemocràtic (naturalment ultracapitalista, autodestructiu i insostenible: això és collita pròpia); vaja, un sistema justament l’oposat a la societat a la qual s’aspirava en el Segle de les Llums. El creixement de l’extrema dreta és la reacció a la crisi del sistema, l’acceleració desbocada davant de la por, però és cert que avança gràcies a l’estupefacció incrèdula del centre-esquerra –perdut– i fins i tot de la dreta –noquejada–. Però em pregunto, en el fons, fins a quin punt tot plegat no és conseqüència d’un esfondrament precedent, profund i allargat en el temps: la pèrdua del valor i la importància de les Humanitats. És quan es van arraconar les Humanitats i es van prioritzar les propietats que el ciutadà va començar a desarmar-se, a deshumanitzar-se. La cultura continua sent, avui més que mai, trinxera.

Estem assistint a la degradació dels fonaments democràtics

Humanitat i Humanitats