Humanitzar l'home no pot voler dir deixar que l'odi s'escampi, ni deixar que la violència es desboqui

Què vol dir ser ésser humà avui? Seguim un itinerari d’evolució i progrés humà? Caminem cap a l’extinció? Hem evolucionat fins a disposar de consciència ètica? És necessari infligir un patiment extra a l’home per avançar? Preguntes que els educadors hauríem de fer-nos. Potser ens hem entretingut a aprendre el llenguatge de la tècnica, el de les competències o el de la innovació, sense saber en quina direcció volem anar com a éssers humans. De què serveix dominar les TIC, l’anglès o ser emprenedors si perdem la humanització imprescindible perquè la nostra espècie tingui futur? Exposats a la interdependència, la proximitat extrema, la sobreil·luminació i a l’excés de comunicació entre humans ens hem oblidant de l’essencial: vivim per humanitzar-nos! (o per deshumanitzar-nos). Sabem que en tot ésser humà hi ha capacitat d’home i de no-home, de bondat i de maldat. La maldat també és humana, per això entenem que humanitzar l’home significa dotar-nos de fórmules que ens permetin mantenir el mal a ratlla i és l’educació l’encarregada de mostrar-nos maneres de fer-ho i itineraris d’humanització. Ens cal imaginar com podem avançar per fer-nos el més humans possible. Aquest és el debat sobre les finalitats de l’educació que no té vigència. Humanitzar l’home no pot voler dir deixar que la ràbia i l’odi s’escampin, ni deixar que la violència es desboqui. Humanitzar l’home i fer-lo més humà deu voler dir que es faci més sociable, més tractable, menys cruel, menys violent amb els altres homes i amb altres éssers vius. Un home humanitzat ha de disposar de capacitat per a la compassió i, si cal, també per a la pietat. Som natura i cultura, cos biològic i cos històric, instint i raó, llei natural i llei moral. Humanitzar-nos consisteix a saber quin pes té cada element en cada pensament, emoció i actuació personal. Humanitzar-nos és disposar de fortalesa per fugir de tota violència, de tot conformisme i de tot adoctrinament. Potser, a l’escola, la lectura obligatòria no ha de ser ni el Tirant ni el Quijote sinó Si això és un home de Primo Levi, per continuar preguntar-nos quins són els comportaments i les actituds que ens fan perdre humanitat. Levi, supervivent d’Auschwitz, ens posa en contacte amb el que dignifica o fa miserable l’home. Ell és testimoni d’un cruel procés de deshumanització de l’home.