Joan Ventura, grafista i dibuixant (1926-2019)

Dimarts, xerrada amb Quico Ventura per parlar del seu pare, Joan Ventura Vernet (Granollers, 1926-2019), mort el passat 11 de juliol. La conversa té lloc a la casa-estudi que el grafista i dibuixant tenia al carrer Francesc Macià. Transcorreguts uns dies des de la seva mort, observo que tot està tal com ell ho va deixar. Al seu despatx encara hi ha una obra per acabar. Un jove músic toca un violoncel sota l’atenta mirada d’un gat i d’un ocellet situat tot just en un extrem de la partitura. La pintura, un guaix ple de suaus colors, està sense firmar. A l’escriptori hi ha també uns quants dibuixos. Tot mirant l’entorn de l’habitacle, m’adono que hi ha uns personatges que em vigilen: Zipi i Zape, Carpanta, Petra, Doña Tula, Don Óptimo i Don Pésimo, criatures totes elles creades per Josep Escobar. En mirar-los de prop, tinc la impressió que tots ells estan sota les ordres de Mortadelo i Filemón, també presents a l’espai. Els dos singulars agents de la T.I.A. de Francisco Ibáñez semblen controlar-ho tot. Els personatges d’Escobar i d’Ibáñez estan acompanyats igualment d’altres il·lustres del còmic i la pintura: Rey Polo, Lloveras, Garrell, Bulbena, Icart, Raf, Cesc, Bayès, Torrabadella, Gendra, Duran, Bosch Penalva... Segons m’explica el seu fill, “en la majoria dels casos es tracta d’obres que el pare intercanviava amb artistes amb els quals va treballar a l’Editorial Bruguera”. Fill de la Porxada, on la seva mare regentava una cotilleria, en Joan va estudiar amb els mestres Masjoan i Puig. Als 10 anys va veure les tràgiques conseqüències del bombardeig. En un relat dels fets que va fer per a les fonts orals de l’Arxiu Municipal l’any 2016, remarcava com “l’acte criminal va deixar la Porxada i la carretera plena de cadàvers”. Al mateix document relata també “el malament que ho vam passar, ja que el meu pare va marxar a França i quan va tornar va estar tres anys en un camp de concentració”. Als 14 anys i gràcies al seu oncle, Toni Vidal, va entrar a treballar a l’Editorial Bruguera, on va romandre fins que es va jubilar, l’any 1986. Dotat per al dibuix, va realitzar diversos treballs. Va coincidir amb la majoria dels autors de còmics més importants de l’editorial. El resultat de la seva relació és l’àmplia llista d’obres que tenia de tots ells. De caràcter obert, però també de la conya a vegades punyent, va estar lligat a diverses iniciatives socials i culturals. Vidu de Teresa Riera Comas, era un entusiasta del jazz. Juntament amb Esteve Colomer i Pere Clusellas, va participar en l’organització de les activitats musicals que durant molts anys va impulsar el Casino Club de Ritme, entitat de la qual era soci número u, soci d’honor i tertulià diari. Més enllà del seu treball a Bruguera, va treballar per encàrrec per a diverses empreses, entre les quals Sabons Camp i KH-7. La revista Vallès i Publijordi són algunes de les publicacions en les quals va presentar els seus dibuixos. Últimament, publicava a la revista Ressò Taller de Comunicació. L’impressor Pepe Vila diu: “Era un bon jan i un bon col·laborador, tot i que a vegades semblava que estava de tornada de tot”. Va participar en diverses exposicions individuals i col·lectives. L’any 1995 ho va fer a la mostra Alfa-Omega organitzada per l’Ajuntament a la Sala Sant Jordi. Socialment actiu, hi ha dues propostes de ciutat en les quals va tenir un paper especial. La primera, el 26 d’agost de 1946; amb 20 anys va participar, amb Francesc Torrents i Segimon Riera, en l’elaboració i edició de l’Auca de Granollers. Són seves les 68 vinyetes que configuren l’auca, mentre que els rodolins corresponen a Torrents i Riera. Tot i no ser gaire coneguda, segurament som davant de la primera auca granollerina. La més coneguda és l’Auca feta amb rodolins i dibuixos de trets fins de Granollers, capital del Vallès Oriental (1975), d’Amador Garrell. En aquest cas, els rodolins van ser revisats pel poeta Ramon Munné. La ciutat compta també amb altres auques dedicades a les fires i al comerç, produïdes per X. Solà amb ninots de Bosch. La segona proposta té el nom de Fira del Dibuix. Projectada des del Casino Club de Ritme, la primera edició va ser els dies 16 i 17 de setembre de 1978, dedicada a la memòria del pintor Francesc Serra. La segona va ser pels voltants de la Fira i Festes de l’Ascensió. Durant uns quants anys –res comparable amb el que passa ara– va aplegar uns quants noms de pintors i artistes rellevants, molts dels quals van ser homenatjats.

Joan Ventura, grafista i dibuixant (1926-2019)

Humorista de l’escola Bruguera