La implantació a la comarca de diverses fàbriques catalanes constructores de motos (Derbi, Bultaco, Montesa, Ossa, Sanglas) van afavorir l’organització de tota mena de curses

Amb l’amic Marià Hispano compartim un univers tan ampli que voreja els límits de la poesia intimista; que fa que ens deturem per parar l’orella en un concert de jazz rock dels 80; o que, en ocasions, ens entaulem per gaudir d’un exquisit entrecot, digerit després en una reposada sobretaula que pot derivar –i per què no?– en una apassionada conversa sobre la bellesa espúria d’un vehicle de disseny, si a sota de la carrosseria hi amaga un poderós motor d’explosió. Fa unes setmanes que em va regalar una de les seves guies històriques urbanes, per ser exactes la dedicada a l’automòbil, que ha fet per encàrrec del Museu d’Història de l’Ajuntament de Barcelona. No cal dir que sobren els elogis per catalogar aquestes guies que, en tant que ínfimes, són unes detalladíssimes peces d’en Marià, reflex del seu bon ofici d’historiador i del coneixement que atresora. En aquesta guia de l’automòbil a Barcelona, entre altres aspectes, hi relaciona tots els seus fabricants de cotxes, que en van ser molts i que comencen el 1889 amb el que va construir Francesc Bonet i Dalmau, el primer vehicle nacional amb motor d’explosió. ELS CLUBS I PENYES DEL MOTOR El 1899, organitzada pel diari Los Deportes, se celebrava a la ciutat comtal la primera cursa de motos, cotxes i bicicletes a Espanya, amb un recorregut que des del passeig de Sant Joan passava pel carrer Indústria fins a arribar a la plaça Tetuan. La pràctica continuada del motociclisme i de l’automobilisme esportius a Catalunya cal situar-la, però, a començament del segle XX. El 1906 es crea el Moto Club Esportiu de Barcelona, els organitzadors de la primera cursa cronometrada de motos, a Mataró, que va guanyar el pilot estranger Leek. Set anys més tard, aquest club es dirà Reial Moto Club de Catalunya. També el mateix 1906 es crea el Reial Automòbil Club de Barcelona, que acabarà convertit en l’actual Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC); entre els seus membres fundadors hi figurava el pintor Ramon Casas. És obra del RACC la primera Copa Catalunya l’any 1908 al Circuit Sitges-Vilafranca, amb triomf de Josué Giuppone amb un Peugeot. Durant dècades, tant l’una com l’altra entitat, organitzen nombroses proves, com la Pujada al Bruc (1913), amb sortida des d’Esparraguera, passant per la Casa Nova del Bruc, pujada de la Madrona i fins a arribar a la meta. La prova originalment era motociclista i la inscripció costava quatre pessetes. La compra d’una d’aquelles motos participants –les NSU, Motosacoche, Rudge, Indian, Triumph, Ariel...– sortia per unes 2.000 pessetes. El 1917 la premsa madrilenya –amb un evident retard i una visió miop de la nova tendència que s’imposava– encara publicava aquest vers satíric: “¡Qué asco..! ¡Hierro que rechina; / saltos, ratés, gasolina, / velocidad, alboroto..! / Es la ¡moto! / [...] Chisme infernal, trepidante; / de este o de aquel fabricante, / ya sea cara o barata / siempre mata..!” Els cotxes fabricats a casa nostra ja eren competitius i als fets em remeto. És el cas de l’empresa automobilística catalana Hispano-Suiza, que va situar al pòdium de la cursa de Boulogne-sur-Mer tres vehicles de la marca, essent primer el pilot Bara. Una altra empresa catalana, David, va ser la primera a participar en la Prova de Regularitat i Turisme; pilotava el seu propi enginy Josep Maria Armangué. La botiga que els Armangué tenien a la rambla de Catalunya seria tot un símbol per als pilots amateurs de l’automobilisme de competició que vam tenir ocasió d’anar-hi i adquirir material. L’establiment no tancaria les seves portes fins al 2010. Després va sorgir la Penya Rhin, creada el 1916 al Cafè El Rhin de la plaça de Catalunya de Barcelona. El seu president, Joaquim Molins Figueras, industrial del ciment, sentia una gran afició per les curses de cotxes i motos i va fer de mecenes del club. El seu fill, Casimir –darrerament traspassat– havia estiuejat a Sant Feliu de Codines, on encara continua fent-ho la seva família. Als de la Penya Rhin se’ls deuen fites importants com la organització de les Copes Catalunya i Barcelona i un munt de pujades de muntanya, com la Rabassada. El 1923, després que es construís l’autòdrom oval de Terramar, a Sitges –que va ser el quart del món–, la Penya Rhin hi va organitzar proves. Posteriorment va venir la creació del Circuit de Pedralbes, el primer circuit d’Espanya on s’hi disputarien Grans Premis de fórmula 1, del 1951 al 1954, que puntuarien per al campionat del món. Allà es va tenir l’oportunitat de veure en acció a pilots com Ascari o Fangio amb els seus Ferrari i Alfa Romeo. Quan Molins es va retirar, als 75 anys, la Penya Rhin va desaparèixer. [caption id="attachment_139579" align="alignnone" width="720"] Prova automobilística a Sant Feliu de Codines el 1916[/caption] COMPETICIONS A LA COMARCA El 1916 la revista Mundo Gráfico publicava en portada la foto d’una cursa de regularitat de motos i sidecars, sense especificar de quina prova es tractava i que feien parada a l’entrada del poble de Sant Feliu de Codines, a la cruïlla amb la carretera de Riells del Fai. Aquell mateix any també, unes magnifiques instantànies de Josep Maria Co i de Triola, fotògraf de La Veu de Catalunya, mostren una concentració esportiva d’automòbils, on predominen els de la marca David, aparcats al bell mig de la plaça del poble. Els dies 19 i 20 d’octubre de 1929 es va disputar el Gran Premi d’Europa de motos a l’Ametlla del Vallès, organitzat per la FICM, en un circuit de 16 quilòmetres, traçat entre Granollers, Caldes de Montbui, Sant Feliu i l’Ametlla. El mateix any es van celebrar unes 6 hores motociclistes al Circuit de Cardedeu. Divuit anys més tard apareix una nova entitat barcelonina, la Penya Motorista 10xHora, que als seus inicis va organitzar una important cursa de motocròs al Circuit del Vallès, el Gran Premi d’Espanya. També van ser els autors de diverses pujades de muntanya de renom i del prestigiós Ral·li Costa-Brava. Del 1958 i fins al 1984 van organitzar la Pujada a Sant Feliu de Codines per a motos i cotxes, amb un recorregut de 4,2 quilòmetres cronometrats. La prova va arribar a tenir caràcter internacional i algunes edicions van puntuar per al Campionat d’Espanya de l’especialitat. Pilots de cotxes com Paco Gòdia, Joan Fernández, Ben Heiderich, Paulette Delcros, Andrés Vilariño o Fermí Vélez; i pilots de motos com Paco Tombas, Ramon Torras, Ricard Fargas, Carles Giró, Sito Pons o Carles Kotnik són bones mostres excel·lents de la categoria dels participants. Posteriorment, del 1985 al 1988, es va encarregar de l’organització de la prova l’Escuderia Sant Feliu i el Moto Club Cingles de Bertí. A hores d’ara encara se celebra, només destinada a cotxes i organitzada per l’Escuderia Vall del Tenes. També, al mateix traçat es disputa la Pujada de Regularitat de cotxes clàssics, que organitza Chronodriver. Del 1964 i fins al 1989 el RACC va organitzar la Pujada al Montseny, exclusiva per a cotxes, a la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny i amb una distància de 15 quilòmetres els primers anys. Aquesta competició, la més reeixida del Vallès Oriental, de caire internacional i puntuable per al Campionat d’Europa, va veure desfilar al llarg de les seves edicions la flor i nata dels pilots de muntanya europeus, com Mauro Nesti, Michel Pignard, Gerhard Mitter, Rolf Stommelen o Dieter Quester i sense oblidar als catalans Joan Fernández o Fermí Vélez. Del 1968 i fins al 1971 era el circuit urbà de Granollers que acollia proves de cotxes i motos durant les Festes de l’Ascensió. Organitzades per la Penya Motorista 10xHora conjuntament amb el Moto Club Granollers, s’hi van disputar curses que puntuaven per als campionats d’Espanya. El circuit de 1,6 quilòmetres de distància vorejava l’estació de Granollers Centre i passava pels carrers Esteve Terrades i Girona. Pilots com Ángel Nieto, Benjamí Grau, Frederic Van der Hoeven, José Medrano o Joan Parés es compten entre els motociclistes participants. El 1973 i 1974 es va disputar al Circuit de Martorelles el Trofeu de Velocitat per a motos. I del 1966 fins al 1970, a Caldes de Montbui, la Penya Motociclista 10xHora va organitzar la Pujada a El Farell, prova mixta de muntanya per a cotxes i motos, amb un traçat de 4,2 quilòmetres de la carretera de Caldes a Sant Sebastià de Montmajor. No cal dir que la implantació al territori de diverses fàbriques catalanes constructores de motos –Derbi, Bultaco, Montesa, Ossa, Sanglas– van afavorir l’organització de tota mena de curses. Pel que fa als pilots de la comarca, destaquen sobretot en l’apartat motociclista: Paco Tombas i Pere Pi, de Lliçà d’Amunt; Simeó Rabassa i Josep Isern, de Mollet; Ramón Burés, de Castellterçol; Jaume Subirà, de Martorelles; Josep Figueras i Andreu Codina, de Sant Feliu. Les curses en improvisats circuits urbans i les pujades de muntanya per carreteres secundàries es van tornar cada vegada més perilloses, un risc que compartien tant els corredors com el públic. A l’evolució mecànica que lliurava més potència a les màquines s’hi sumava la presència cada cop més nombrosa, a aquelles curses gratuïtes, d’una gentada que –per força– en alguns sectors envaïa el traçat, un traçat que es mantenia inalterable, amb proteccions que havien quedat obsoletes i sense zones d’escapada possible. Diversos accidents mortals ocorreguts a finals de la dècada dels 80 van fer replantejar un canvi de localització per a la pràctica d’aquests esdeveniments. El setembre de 1991, a Montmeló, es va inaugurar el Circuit de Catalunya.

La implantació a la comarca de diverses fàbriques catalanes constructores de motos (Derbi, Bultaco, Montesa, Ossa, Sanglas) van afavorir l’organització de tota mena de curses

I abans del Circuit?