No eren creueristes, eren immigrants que havien sobreviscut a la guerra i a la pastera

Tothom recorda el dia que descobreix l’estafa a gran escala, la conxorxa universal que té lloc el dia de Reis. Una de les històries més divertides d’aquest subgènere de records l’he llegit a Twitter. Un noi explicava com, amb 5 anys, va trobar un Exin Castillos i un Magia Borrás a l’armari dels pares. Al·lucinat, perquè és just el que desitjava, va anar a ensenyar el joc al pare. El pobre home no va saber reaccionar i només li va sortir: “Jo no veig res”. El nen, estupefacte, el condueix fins a l’armari i li ensenya el botí. “No veig res”, insisteix el pare. El petit, no cal dir-ho, va callar i va pensar que tenia visions. El que en aquesta història és un truc digne d’Uri Geller, en política s’està convertint en una estratègia a l’alça: fer veure que una realitat palpable i evident no existeix a còpia de negar-la. Només es necessita una escombra, una catifa i pocs escrúpols. Fa poc ha saltat als mitjans el vídeo en què el ministre de l’Interior italià, l’ultradretà Mateo Salvini, menysprea un immigrant que li vol vendre encenedors. De seguida els agents de seguretat se l’emporten de males maneres com si fos un terrorista armat. Vist i no vist, i Salvini continua fent-se fotos amb els seus acòlits. A Suècia, els conservadors pretenen fer el mateix a gran escala: prohibir els captaires. Un tribunal ja ha donat llum verda perquè s’apliqui en un municipi i ha creat jurisprudència perquè s’estengui a tot el país. Com que els immigrants gitanos que pidolen pel carrer molesten els veïns amb la seva antiestètica indigència, la solució és esborrar-los. Passem el Photoshop als carrers. Com no se’ns havia acudit abans. Una mesura molt antiracista i de respecte dels drets humans. A França, va semblar que Emmanuel Macron no podria dissimular de cap manera l’existència dels “armilles grogues” –les flames arribaven a l’Arc de Triomf–. Primer en va calmar els ànims amb algunes mesures socials i ara activa un paquet repressiu contra les manifestacions espontànies; es veu que haurien de ser marxes coreanes. Des d’aquí se sent el tuf de llei mordassa. 49 persones han passat 19 dies a alta mar esperant un trasllat a port segur. No eren creueristes, eren immigrants que havien sobreviscut a la guerra i a la pastera i que es van convertir en hostatges dels estats europeus. És una imatge vergonyant, la del vaixell de rescat immobilitzat mentre els presidents de la riba del Mediterrani xiulen. L’extrema dreta marca el ritme i els governs li segueixen el pas. Però fer veure que no existeix un problema no l’elimina; l’alimenta. Quan esclati la indignació, llavors ens adonarem que no, la ment no pot doblar culleres. Calen solucions de veritat.

No eren creueristes, eren immigrants que havien sobreviscut a la guerra i a la pastera

I aquí no ha passat res!