La vida, d’una batzegada, et situa altra volta a lloc, com un gos d’atura amb una queixalada a una de les ovelles del ramat

Dilluns, 25 de febrer de 2019 Tarda A vegades la vida t’atura fent un cop ferm sobre la taula, deixant-te clar qui mana. I d’una batzegada et situa altra volta a lloc, com un gos d’atura amb una queixalada a una de les ovelles del ramat. Ahir a la tarda vaig caure a les escales baixant de l’altell, sí, l’altell de l’okupa, aquell on passo tantes hores. Una de les últimes coses que recordo és haver posat malament el peu a l’escaló i una seqüència en càmera lenta com d’una pel·lícula en què tinc temps de pensar que amb aquella caiguda em faré mal de debò. I més tard, ja entre ombres, el meu fill gran dient que no em mogui, que aviat arribarà l’ambulància. A partir d’aquí, el buit, no recordo res... Ni el trasllat ni l’arribada a l’hospital... Res, fins que sento el metge avisant-me que em farà un TAC. Un bon ensurt per als de casa, els ho veig als ulls, perquè jo, havent perdut el coneixement, n’he anat prenent consciència a posteriori. Avui, amb el collaret, vuit punts al cap i tota masegada, vaig aterrant sobre la realitat, valorant la immensa sort que he tingut. Em quedo amb aquest missatge: quan no saps parar, a vegades, et para la vida. Ara, calen dies per anar-me recuperant. Dimarts, 26 de febrer de 2019 Migdia Assumir que no pots fer tot allò que estàs acostumada a fer costa. No puc fixar la vista durant molta estona. Alentir la marxa m’ha permès parar atenció als petits detalls que sovint no percebem perquè anem molt atrafegats. Quan vas en un tren ràpid no veus gaire res, però quan la màquina va afluixant el ritme pots entrellucar fins i tot els jardins de les cases i aquells que seuen a les terrasses, com a la novel·la La noia del tren de Paula Hawkins. Hi ha dues tórtores que festegen cada dia damunt d’una branca del pi del nostre pati, qui sap si estan començant a fer niu. Caldrà que en tinguin bona cura amb la de garses que hi ha arreu. Al boix grèvol, un estol d’estornells fan parada per menjar, amb tants ocells com atrau, no m’estranya que tingui les fulles punxegudes com les té. El parterre està farcit de narcisos nacrats i groc llimona... Fa temps de primavera avançada, quines ganes de bon temps i de sol. Tarda He entregat el meu veredicte sobre les obres presentades al primer Premi de Dramatúrgia en Femení del Teatre Auditori de Llinars. No podré reunir-me amb el jurat, però els he fet arribar les meves valoracions. Ha estat una gran experiència. Tot i la feinada, ha valgut la pena compartir la tasca de jurat amb quatre dones lligades al món de les lletres i del teatre, i tenir l’oportunitat de llegir tantes obres de teatre escrites per dones amb tan diferents matisos. Dijous, 28 de febrer de 2019 Tarda El fet d’estar a casa aquests dies m’ha permès anar seguint les declaracions dels testimonis del judici del procés. Després d’haver escoltat les fermes declaracions dels acusats dies enrere, tinc la sensació que tots plegats ens sentim més responsables del seu engarjolament, a la vegada que més orgullosos de la seva dignitat i generositat, i més tristos per no poder alliberar-los del jou que estan patint. Escoltar Antonio Baños i Eulàlia Reguant negant-se a contestar les preguntes de Vox, per ser un partit masclista, xenòfob i amb arrels feixistes, ha estat una bombolla d’aire per a tots plegats. Dissabte, 2 de març de 2019 Migdia Ahir a la tarda vam fer la presentació de Sal roja a Santa Maria de Palautordera. Durant la setmana no tenia clar si hi podria anar. Estic contenta d’haver-ho pogut fer. Ha sigut un luxe comptar amb la presència del periodista Eloi Vila, palauenc i membre també del Grup d’Escriptors del Montseny en els seus orígens. És una persona propera i senzilla, a més d’un gran comunicador. Admiro aquesta capacitat d’arribar a la gent. El que m’ha portat a escriure és això precisament: la possibilitat de comunicar el que sento i el que penso a través de la paraula. Per aquest motiu m’agrada fer-ho en molts diferents formats: relats, articles, novel·la, dietari... perquè són diferents vies per arribar als lectors. Tarda Aquest matí ens hem reunit amb el grup de teatre del Vilamagore per anar engreixant la màquina per a l’edició d’enguany. Després de cinc anys a la junta de l’associació, aquest any estaré només en la coordinació de teatre, de manera que espero que sigui molt més tranquil. És bo que en tots els àmbits hi hagi una renovació dels que són al capdavant de l’organització, això representa saba nova i regeneració.

La vida, d’una batzegada, et situa altra volta a lloc, com un gos d’atura amb una queixalada a una de les ovelles del ramat

I de cop… la vida t’atura