Al millor equip de futbol de tots els temps de 'France Football' no hi és Cruyff

Doncs això, que en el millor equip de la història del futbol no hi ha Johann Cruyff. La Covid ha condicionat tant les competicions, que la revista francesa France Football ha decidit, per primer cop a la història, no concedir la Pilota d’Or i triar el millor equip de futbol de tots els temps per posicions. I no hi ha en Johann. Hi ha Yashin, el mític porter rus conegut com l’Aranya negra. Però no hi ha en Johann. Hi ha Cafú, Paolo Maldini, Beckenbauer, Lothar Matthäus i Xavi. Però no hi ha en Johann. I hi ha, també, Pelé, Maradona, Messi, Cristiano Ronaldo i Ronaldo, el brasiler. Però no hi ha en Johann. A mi no m’ha agradat mai triar el millor jugador, del món, d’Europa, de la Lliga o del que sigui. No m’atrau aquesta necessitat d’emmarcar qui és el millor o la millor. Trobo que és un concepte irreal i injust. I, sobretot, innecessari. Però si com a espècie humana tenim aquesta estúpida necessitat, quan apareixen aquest tipus de llistes no hi ha res més divertit que criticar-los. Aixecar el dit i exclamar sense embuts el que penses. Carregat de raó. I d’arguments, és clar. I, en el millor onze de la història, no hi ha en Johann. Per a mi, el futbol és una meravellosa distracció. Una extraordinària projecció dels somnis infantils. L’expressió de la il·lusió. Del joc. Del carrer. Deia Eduardo Galeano, extraordinari escriptor i gran aficionat al futbol i al Nacional de Montevideo, que “la historia del fútbol es un triste viaje del placer al deber”. El viatge d’un joc a una indústria. El viatge d’un somni a un negoci lucratiu. Un espectacle global, amb molts espectadors i pocs protagonistes, “que no se organiza para jugar sinó para impedir que se juegue”. Potser és per això que en el millor onze de la història no hi ha en Johann. Precisament, perquè ha estat sempre el més agosarat. Al camp i a la banqueta. Quan jugava: és la imatge de l’equip de futbol més vistós del segle XX, la revolucionària Taronja mecànica, la selecció holandesa dels anys 70 que mai no va guanyar un Mundial però que, en canvi, recordarem, sempre, molt més que els campions de l’època. Per innovadora. Per diferent. Per única. I quan entrenava: és l’origen de la revolució més impactant que ha viscut el futbol, el Barça del segle XXI. El futbol que posa la pilota al centre del món. El món de Xavi, Iniesta, Messi i Guardiola. L’excel·lència. El pitet. Potser per això no és a l’onze. Ja ho deia Galeano: “La tecnocracia del deporte profesional ha ido imponiendo un fútbol de pura velocidad y mucha fuerza, que renuncia a la alegría, atrofia la fantasía y prohíbe la osadía”.

Al millor equip de futbol de tots els temps de 'France Football' no hi és Cruyff

I en Johann?