I si…?
Aquest mes d’octubre a diferents poblacions del Vallès Oriental estem vivint la celebració de les Fires d’Economia Social i Solidària, una notícia excel·lent. Aquest any, a més, s’han coordinat entre elles i han creat un espai que acull tota una sèrie de iniciatives davant de la situació crítica en la qual estem immersos. He tingut la sort de participar en l’organització de la de Granollers i totes les trobades, com les de les altres fires de la comarca, han estat una alenada d’aire fresc, el testimoni d’una gent que no es rendeix, que planta cara davant la situació que vivim, que no es conforma amb el pessimisme o la queixa i que presenta alternatives. Tot passejant per les Fires i veient les propostes em preguntava:
I SI… li donem la volta a la situació i en comptes de passar estones esporuguits lamentant-nos del temps passat, del que no tindrem o del que no hem tingut, prenem la iniciativa? La història de l’ara i el demà no està escrita i ,en part, depèn de nosaltres de com s’escrigui. I si… revertim el pessimisme, pensem com volem que sigui aquest futur millor per a nosaltres i per al planeta i enfoquem el present com un moment d’oportunitats?.
I SI… qüestionem aquesta economia globalitzada que depèn del gas i de petroli com a fonts inesgotables –això ens pensàvem– d’energia que tant de mal ha fet i aprofitem aquests moments per relocalitzar les activitats industrials i agrícoles, per afavorir la resiliència dels territoris? I si… fem servir les ajudes de la UE per a la reconversió cap a una economia social i ecològica i establim uns plans de reactivació sota els imperatius de la Terra i de la justícia social?
I SI… decidim que la nostra alimentació deixi de provenir de l’agricultura industrial i intensiva, amb unes conseqüències devastadores per als pagesos, per a la salut i per a l’entorn, i afavorim la sobirania alimentària dels territoris tot anant cap un model d’agricultura camperola, durable i respectuosa amb els cicles de la Terra, sense pesticides ni llavors de síntesi? I si… caminem cap a l’agroecologia, els circuits curts de distribució i el manteniment i la dignificació del treball de pagès?
I SI… consumim el que ens és necessari per portar una vida sana i saludable lluny de les necessitats artificials creades per la societat de consum que ens esperona l’ansietat, la insolidaritat amb els altres i amb la Terra, l’individualisme, l’estrès…? I si… no busquem anar a l’última i reparem els nostres productes i objectes, creem circuits de reutilització, evitem de fer compres als grans centres comercials i als llocs de venda on line tipus Amazon i fem el nostre consum necessari als establiments propers tot afavorint l’economia local?
I SI… ens imaginem una política que afavoreixi un bon repartiment dels recursos i que tingui com a objectiu la satisfacció de les necessitats bàsiques per a tothom i la defensa i el control dels béns comuns, com ara l’aigua, la terra i la biodiversitat? I si entenem que la justícia social també forma part de la justícia ecològica i decidim invertir els fons verds europeus en projectes que plantegin l’accés a un habitatge digne, a una alimentació saludable i a una educació i una sanitat de qualitat per a tothom?
I SI… del moment de crisi actual aprenem que hem d’anar deixant enrere la mentalitat individualista basada en l’èxit, en el fanatisme, en el veure l’altre com un competidor o en el rebuig del que és diferent per la seva orientació o pel seu origen, i anem creant un clima social d’acolliment mutu, de cooperació? I si aprenem de la biologia, que ens ensenya que la majoria de les espècies han superat els moments de crisi amb la col·laboració i no pas amb la competència?
I SI… no deixem de somiar, amb la capacitat, però, de planificar i d’executar el somni, tot mobilitzant-nos, fent sentir la nostra veu i la nostra força i no permetem que amb el pessimisme que ens volen imposar ens robin el dret a la lluita i a l’esperança ?
I SI… anem deixant enrere aquest estil de vida que ens han imposat de viure amb ànsies i estrès, de consumir sentiments i emocions com si fossin mocadors de paper, d’anar a tope i de no tenir temps per a res i cerquem com a necessaris per a la nostra vida espais i moments de contemplació, de reconnexió amb la natura, tenir temps per estar amb els altres, per fruir tot el que ens poden aportar i aportem i dedicar també temps a nosaltres mateixes?
I SI… no parlem més de consums culturals i deixem d’entendre la cultura com un mercat més que ha anat de bracet d’aquest productivisme exagerat i destructiu i ens obrim i creem les condicions perquè hi tinguin cabuda les múltiples manifestacions culturals de les quals les persones som capaços, sigui quin sigui el seu origen i situació?
A mesura que avançava en el meu passeig per les fires m’adonava que les meves preguntes no eren quimeres, que hi ha persones i entitats –sovint massa silenciades– que en aquests moments difícils estan treballant intensament i tossudament per (re)construir un món millor per a tothom i per al planeta.