I llavors, penso en les converses que guardava amb amics que ja no hi són i que també he perdut.

Dilluns 5 d’octubre de 2020
Migdia
Cel clar amb alguna boira esfilagarsada. Fa 15 dies que vam començar les classes i de moment l’escola no s’està comportant com a motor de contagi de la Covid-19. Sembla que les mesures preventives que estem prenent són efectives.

Dimarts 6 d’octubre de 2020
Tarda
Bon temps. Les drupes del boix grèvol ja són vermelles, el magraner nan és curull de fruites i l’hibisc no sap que ja estem a la tardor i està tot aponcellat. La jutgessa del Jutjat Penal número 25 de Barcelona ha absolt l’activista Tamara Carrasco. I ha fet una dura crítica de l’actuació de la Guàrdia Civil, titllant-la de poc seriosa per no indicar la font d’on va obtenir el missatge que era la base de tota la investigació i l’acusació penal. Hi ha brins verds enmig del fangar.

Dimecres 7 d’octubre de 2020
Vespre
Fa dies que no surto a caminar. Tinc molta feina i prefereixo no tensar més la corda del meu cansament. A la tarda, passo molta estona llegint llibres digitalitzats de la Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibligráfico. Quina sort poder consultar documents antics des de casa. Es va emboirant i al vespre plovisqueja.
Han concedit el Nobel de química a les científiques Emmanuelle Charpientier i Jennifer Doudna pel descobriment de la tècnica CRISPR/Cas9, les tisores genètiques. Una eina que servirà als investigadors per poder modificar l’ADN dels éssers vius amb gran precisió. Entre moltes altres utilitats, obre la porta a tractar les malalties hereditàries. Un gran invent, sempre que es faci servir amb ètica.

Dijous 8 d’octubre de 2020
Tarda
El terra és moll. No he sentit ploure de matinada. Els núvols assenyalen canvi de temps. La poeta Louise Glück ha guanyat el Nobel de literatura. No he llegit res seu. Em fa il·lusió saber que la seva traductora al català és la cardedeuenca Núria Busquet. Regiro fotografies antigues, me’n surt una de l’envelat del poble dels anys 50. L’últim envelat el devien muntar a finals dels 70 o principis dels 80. Encara era una nena. El recordo amb el pare mudat amb els seus pantalons blancs. Li esqueien molt bé sent tan moreno. Li agradava molt ballar i a mi, ballar amb ell.

Divendres 9 d’octubre de 2020
Tarda
Sortim a caminar. L’alba neix amb tons pastel. Avui no tinc classes, fem un cafè a la terrassa de Can Noguera mentre intentem escatir a les xarxes què se’n sap, de la visita del rei Felip VI a Barcelona. Han preparat un gran dispositiu de seguretat. Ve per fer lliurament dels premis de la BCN New Economy Week. Aquesta és la versió oficial, la transcripció és que ve a demostrar que aquests també són els seus dominis i nosaltres, els seus súbdits.
Treballo tot el dia a l’ordinador. Plego només per dinar i portar el meu fill a l’estació. A la ràdio diuen que la justícia ha tombat el pla del ministre Illa per confinar Madrid. Un especialista diu que les mesures per combatre la pandèmia han de ser ràpides, contundents i curtes; i que a Espanya es fa just el contrari, arriben a destemps, són imprecises i s’allarguen massa.
A la tarda fa una gotellada. A partir d’avui, l’escultura Blau de Jaume Plensa serà al vestíbul de l’Hospital Clínic. Es tracta d’un gran rostre esculpit en roca de basalt. És una donació en agraïment al treball dels sanitaris durant la pandèmia. M’encanten les formes arrodonides i gegants de les seves escultures. L’any passat vaig anar a la seva l’exposició al Macba, em va entusiasmar.

Dissabte 10 d’octubre de 2020
Migdia
Ens llevem aviat. Anem a buscar bolets al Ripollès. La previsió de mal temps fa que no trobem gent. Camino i cullo bolets, una bona manera de deixar el cap en repòs. Caic de la manera més absurda. No em faig mal, però duia el mòbil a la bossa i deixa de funcionar. El remeno de tot arreu per ressuscitar-ho, però res, la pantalla està trencada. No és el mateix desconnectar-te voluntàriament que de manera imposada. No puc rebre trucades. Penjo un avís al Facebook per si algú ha de contactar amb mi.

Diumenge 11 d’octubre de 2020
Migdia
Em desperto tard, busco el mòbil per mirar l’hora. Ja no me’n recordava. Volia enviar un correu, però tinc l’adreça al mòbil. Vaig per fer una foto per encarregar un medicament, però no. Començo a pensar que hauré perdut la majoria dels contactes, perquè no el puc engegar per fer una còpia. Per sort, moltes de les fotografies les tinc guardades a la targeta. I llavors, penso en les converses que guardava amb amics que ja no hi són i que també he perdut.