En comptes de preguntar-li: “Com estàs?”, li pregunta: “Què estàs llegint?”

Dilluns 19 d’octubre de 2020
Migdia
Fa un matí fresc i gris. De llevada llegeixo Tardor, de l’Ali Smith. Des de la taula de la cuina, emprenc aquest bell viatge en un temps fugaç, dins i fora del llibre. Tinc poca estona abans d’anar a treballar. La novel·la és un collage de l’Anglaterra post-Brexit amb records del passat de la protagonista, Elisabeth. La nena que va ser fa repàs de la seva relació tan especial amb el veí, en Daniel, un home que podria ser el seu avi. S’hi barregen somnis i reflexions entorn de l’art i la literatura, com a reflex de la vida. Ens parla del conte Els morts, de Joyce, on una jove queda lligada per sempre a la cançó d’amor del seu estimat; la protagonista llegeix Un món feliç, d’Aldous Huxley; ens explica la vida i obra de la Pauline Boty, fundadora del moviment pop-art britànic… Resulta desconcertant en alguns moments, i m’obliga a rellegir. Parla de la vida, de la mort i de l’amor. De la veritat i la ficció. M’encanta la pregunta que el Daniel té per costum fer-li a l’Elisabeth. En comptes de preguntar-li: “Com estàs?”, li pregunta: “Què estàs llegint?” I vosaltres, què esteu llegint? Cerqueu refugi en els llibres i en l’art, segur que us ajudaran a trobar un punt de vista diferent de la realitat que estem vivint.

Dimarts 20 d’octubre de 2020
Tarda
Tinc molta feina i em costa concentrar-me. La situació actual no convida a llançar coets. Però els que tenim la sort d’estar bé hem d’ajudar a tirar endavant els altres. La vida és una cursa de relleus. Aquest moment passarà però, mentre no ens puguem abraçar com abans, fem-nos costat i regalem-nos paraules amables i dolces. I el millor dels somriures –oi, mestre de l’escola dels somiatruites, comptador d’estels i traginer de somriures?–, perquè –com molt bé dius– el somriure ha de sortir del cor a més dels llavis.

Dimecres 21 d’octubre de 2020
Tarda
Aquest matí han caigut quatre gotes, hi havia molta humitat. Ahir, el poeta Enric Casasses va rebre el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. He comprat un test de crisantems grocs per regalar lluminosos com un raig de sol.
L’Audiència Nacional ha absolt el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la cúpula d’Interior per l’actuació dels Mossos durant el 20-S i l’1-O. La presidenta del tribunal, Concepción Espejel, ha emès un vot particular demanant castigar al major i a l’exdirector del cos pel delicte de sedició. M’he emocionat veient l’abraçada del major i la seva advocada, Olga Tubau. No goso donar crèdit a la sentència acostumada a com les gasten els tribunals.

Dijous 22 d’octubre de 2020
Nit
Encara hi ha un parell de roses vermelles al jardí i el boix grèvol està curull de drupes d’un vermell brillant. No tinc temps de fer tot el que voldria. Treballo fins tard. Alguns vespres m’arribo a veure la mare. Després de sopar ja no serveixo per a res.

Divendres 23 d’octubre de 2020
Tarda
Sortim a caminar. Els altres dies és completament fosc, però els divendres no vaig a l’escola i podem anar una mica més tard. Als camps llaurats han nascut les plantes de colze. El verd de les fulles destaca enmig del marró fosc dels terrossos.
Un amic m’envia l’enllaç de l’article La Covid-19: assaig general del col·lapse que vindrà, del periodista Sergi Picazo. És bonic continuar compartint lectures tot i no ser companys de feina i no podem comentar-ho entre hores. Però m’agrada rebre una recomanació com aquesta. Malgrat que el que diu sigui dur, cal que reaccionem. “La revolució no és un tren que s’escapa. És estirar el fre d’emergència”, diu Walter Benjamin. Sí, Martí, amic meu, tens tota la raó, anem tard però encara podem actuar si no volem portar la civilització actual a la fallida. Arremanguem-nos d’una vegada. Aquesta conversa la tinc sovint amb el meu fill petit. Quin món els deixarem?

Dissabte 24 d’octubre de 2020
Tarda
Avui també hem caminat de clar. Necessito carregar piles. Caminar em relaxa i em dona energia. Compro fruita i verdura al mercat setmanal. I aprofito el solet per fer una mica de tertúlia amb algun amic que trobo a la plaça, un exercici tan reparador com el sol. El món ha esdevingut molt més gris sense vida social.

Diumenge 25 d’octubre de 2020
Tarda
Aquesta nit han canviat l’hora. Es fa clar una hora abans. Podrem caminar uns dies sense frontal. Avui també hem caminat de clar, fa vent. Anem al tanatori, ha mort el pare d’un amic de Covid-19. Com es fa per donar el condol sense abraçar? Hi ha coses que són absolutament contradictòries.