A diferència del que predicava, començo a pensar que la solució potser no recau a invertir més hores a la lectoescriptura per millorar-ne la competència

Em reenvien dues vegades la mateixa notícia publicada pel 3Cat: “Les deu claus de l’èxit educatiu d’Estònia a l’informe PISA.” Abans de rellegir-la, dono validesa a un dels seus titulars i m’omplo la boca a la sala de professores del que hauríem de fer per millorar els resultats en comprensió lectora: “Dedicar set hores de llengües a la setmana –com llegeixo que els estonians fan a l’escola– per obtenir bons resultats en comprensió lectora i, consegüentment, accedir amb més facilitat a la resta d’aprenentatges millorant el nivell acadèmic i els resultats en general.” D’entrada, sembla una bona recepta. Però quan em disposo a escriure aquesta columna, contrasto les xifres i comparo les hores de llengua que es destinen a Estònia i a Catalunya. En primer lloc, segons la notícia del 3Cat, a Catalunya treballem unes cinc hores de llengua catalana a la Primària. Lluny d’aquesta xifra, quan repasso el marc educatiu, que distribueix les hores lectives per cicles o blocs d’hores anuals i que cedeixen l’autonomia a cada centre per decidir el seu horari, em trobo que, si féssim càlculs ràpids, conclouríem que de mitjana els centres de Primària tendim a dedicar entre dues i tres hores tant al treball de la llengua catalana, com al treball de la llengua castellana; és a dir, destinem entre quatre i sis hores setmanals a les llengües oficials. En la mateixa línia, quan m’aturo a comparar les hores que s’hi destinen al llarg de la Secundària obligatòria, em trobo que al país bàltic compten amb unes 5,5 hores setmanals de mitjana per a l’estonià i nosaltres amb unes 6 entre el català i el castellà –novament cada centre decideix com distribuir el nombre d’hores que ha de treballar al final de l’etapa a cada nivell. Ergo, tampoc sembla que aquí la resposta a la davallada acadèmica que arrosseguem passi únicament per una redistribució horària. A diferència del que predicava, començo a pensar que la solució potser no recau a invertir més hores a la lectoescriptura per millorar-ne la competència. Segueixo llegint la notícia. Parla de la necessitat de fomentar la lectura en família a casa i de no introduir l’anglès a l’aula fins als 10 anys, quan ja tenen una base sòlida de l’estonià. No crec que el cent per cent de les nostres famílies accedeixin a aquest treball diari a casa, però el que tinc clar és que a Catalunya tant se val si parlem, llegim i escrivim correctament en català: l’anglès no és a cap taula de negociació.

A diferència del que predicava, començo a pensar que la solució potser no recau a invertir més hores a la lectoescriptura per millorar-ne la competència

‘I was wrong’