Imaginar és pensar, inventar o concebre mons nous, mons possibles, mons alternatius

El filòsof Emilio Lledó diu: “Vivir no es estar solo en la realidad, sino en la posibilidad. Nuestro mundo es real porque es posible, porque todavía cabe esperar” (La filosofía hoy (RBA, 2012). Hi ha un món possible perquè el podem imaginar. La pensadora Gayati Spivak, dialogant amb la filòsofa Marina Garcés a la Biennal del Pensament de Barcelona, ha dit que imaginar és una paraula gran i una acció que s’ha d’entrenar. Afirma que hom s’ha de quedar en suspensió per imaginar, perquè consisteix a pensar en alguna cosa que no es té davant. Lledó vincula la imaginació a la memòria. Els dos pensadors entenen la imaginació com la possibilitat de crear allò que encara mai no s’ha creat, de manera que imaginar pot generar esperança. Imaginar és pensar, inventar o concebre mons nous, mons possibles, mons alternatius i, posats a imaginar, podem imaginar que siguin millors i més justos que el que tenim.

Imaginar és un procés gran, com diu Spivak, que requereix memòria d’experiències prèvies, com afirma Lledó. En imaginar reconstruïm imatges del passat i així la imaginació és memòria i la memòria pot convertir-se en imaginació. La imaginació i la memòria tenen en comú la presència d’allò que ja no hi és i d’allò que encara no hi és. La imaginació mira al passat, com la història, però també és una porta oberta que ens permet mirar cap al futur, perquè només podrem fer realitat allò que som capaços d’imaginar.

Imaginar depèn de factors interns, de cada persona, i de factors externs que poden estimular la creativitat. Conrear la imaginació és mostrar maneres de llegir allò que encara no té paraules, ni números, ni símbols. Ensenyar a imaginar és com ensenyar a pensar, es pot fer sense grans recursos, n’hi ha prou preparant escenaris en els quals es puguin viure tot tipus d’impulsos que permetin percebre i estudiar fets, fenòmens i situacions; ajuda molt disposar d’espais acollidors i dedicar temps a conèixer-se, a conversar, a llegir i observar o cultivar el passeig sense rumb i el joc. És condició interessar-se per cada persona i facilitar experiències que generin records positius, sabent que res no pot néixer del no-res i que cadascú imagina allò que s’assembla a alguna de les seves petjades mentals. La literatura és un bon aliat perquè explora el desconegut i permet comprendre vides diferents a les nostres, clau per imaginar mons nous.