Imbècils
Doncs això, que no som imbècils. Avui, endavant, i demà, endarrere. Obren per Setmana Santa: podeu sortir però porteu-vos bé. Tanquen, després: que heu estat dolents, que heu voltat massa.
Erres que pugen i erres que baixen. Bombolles. I no bombolles. Ara, de sis. Ara, de quatre. I demà, un altre cop, les no-bombolles com a màxim amb grups de sis, o de quatre persones o de què sé jo. Perquè, sincerament, ja no sé res. Bé, sí que sé alguna cosa. Que continuen fent rodes de premsa que serveixen per anunciar allò que hores abans ja s’ha filtrat als mitjans de comunicació i que els ciutadans d’aquest país fan prou bondat i creuen prou en el bé comú per acabar, al més aviat possible, amb aquesta merda de virus.
També sé que el tancament comarcal d’aquest divendres era previsible. Ho era, fins i tot abans de veure les imatges d’aquests dies, amb les platges plenes, els camins de muntanya saturats de gent i els restaurants col·lapsats. Era evident que obrien per salvar la Setmana Santa, com van fer per Nadal. Perquè la situació és la mateixa: les UCI força plenes i zero calers a la caixa. Era evident, doncs, que obrien perquè no poden pagar. Però aquest cop hi ha una diferència: no han fet servir l’expressió: “Hem de salvar –en aquest cas– la Setmana Santa.” Era massa evident. I cou massa.
No estic en contra que s’apliquin les mesures necessàries per evitar el col·lapse sanitari i l’expansió de la pandèmia. Al contrari. Estic en contra que no se’ns parli clar. Que no ens diguin les coses pel seu nom. No hem de ser tan i tan responsables? Tan i tan adults? Doncs, que se’ns tracti com a tals. Com a adults. Que se’ns expliqui què és això del Procicat. Qui en forma part, més enllà de les cares més visibles: la consellera de Salut, Alba Vergés, i el conseller d’Interior, Miquel Samper. Mereixem saber qui i sobre quina base pren decisions determinants per al nostre dia a dia present i el futur més immediat. Podríem discutir què mereixem i què no mereixem els ciutadans, però hi ha una cosa que no admet debat i és innegociable: la dignitat. O sigui, que se’ns tracti com se’ns exigeix que ens comportem: de forma responsable, clara i transparent. I no pas com a imbècils. Perquè, en determinats llocs, quan et prohibeixen canviar de comarca et sents un imbècil. Per exemple, si ets de Sant Esteve de Palautordera i et diuen que no pots anar al Brull. O si ets de Ribes de Fresser i et prohibeixen anar a Alp. I perquè quan has d’obeir a cegues, com fa un any que fem, també ets sents un imbècil. I almenys que quedi clar que d’imbècils no en som pas.