Són hipòcrites els qui prometen plaer fàcil i emoció sublim sense constància, perseverança ni esforç

Vivim instal·lats en la societat de la immediatesa. Ho volem tot ja! Volem que desig i plaer es fusionin en un ara i aquí perpetu. Cerquem una felicitat de fàcil obtenció que sovint deixa un pòsit de buidor més gran que el que se sentia abans d’intentar satisfer el darrer desig-plaer. Estem dominats per la velocitat dels canvis i la caducitat i l’obsolescència de les coses ens ha conduint a una forma d’estar en el món que ens fa cercar plaers efímers i emocions fortes i inesgotables. Els ritmes laborals, cada vegada més infernals i maleïts, no ajuden gens, ni a poder gaudir de la vida ni a tenir cura de les persones que ens envolten o de les coses del món. En el treball, la velocitat i la urgència solen impedir fer ben feta la feina i si bé és fàcil saber quina quantitat de població treballa, no sabem si es fa la feina i menys si es fa ben feta. Esclavitzats pel treball, ganduls per fer la feina necessària per viure bé i escampar bon viure. En el lloc de treball, en la feina a casa o en les accions a fer per exercir de ciutadanes i ciutadans, va prenent força una actitud de passar de puntetes en tot allò que exigeix seny i cura, no s’aprofundeix en res, ni es volen comprendre problemàtiques complexes i costa comprometre’s amb la vida si no hi ha gratificació immediata. Aquesta atmosfera dominada per la immediatesa i la recompensa fàcil ha impregnat el dia a dia de l’escola i es fa difícil desentendre-se’n. Demanar esforços o feines extres a adolescents i joves és cada vegada més complex i és predicar en el desert suggerir a joves universitaris que llegeixin algun llibre sencer dels recomanats a la bibliografia. Pensen que en tenen prou amb els apunts i algun article. Per això reconforta llegir de l’Imad Benhessou, un dels estudiants que ha obtingut la nota de selectivitat més alta de Catalunya, un 9,90, paraules que asseguren que el secret és “molt de temps, constància i perseverança”. Són ingredients renyits amb les presses, amb la immediatesa, amb el desig-tingut/plaer-aconseguit. L’Imad s’ha d’haver plantejat fa temps la seva fita, com a mínim els dos anys de Batxillerat que, essent jove com és, és molt i ha sabut trobar un horitzó, allunyat de la immediatesa, que apropant-lo a un futur dedicat a la cura dels altres l’ha satisfet a ell amb escreix. Tant de bo altres milers de joves descobreixin la hipocresia de qui promet plaer fàcil i emoció sublim sense constància, perseverança ni esforç.

Són hipòcrites els qui prometen plaer fàcil i emoció sublim sense constància, perseverança ni esforç

Immediatesa