Dietari de l'okupa de l'altell

“Fem pinya, fem país” / Imatge: Iuri Kothe Dilluns 2 de setembre de 2024TardaHe sortit a caminar, encara no cal dessuadora a primera hora. Dia de tornada a l’escola. Continuo fent mitja jornada. Dimarts 3 de setembre de 2024NitSurto a primera hora a caminar. Encara és ben clar. Al migdia plou, m’enduc un paraigua de l’escola. Ha començat a França el judici a Dominique Pelicot per sotmetre químicament la seva dona, durant gairebé una dècada, perquè més de setanta homes la violessin. És esgarrifós i pervers. Llegeixo a X algú que elogia la valentia de la dona per no amagar la seva imatge. Però les cares que haurien de fer-se públiques són les dels homes que la van violar. Dimecress 4 de setembre de 2024TardaCamino de bon matí. Les plantes de les vores del camí estan pansides i empolsinades. La pluja d’ahir no va arribar a netejar-los la cara. Al migdia torna a ploure una mica. Dijous 5 de setembre de 2024NitEscolto l’entrevista de l’amiga escriptora i guionista Anna Manso al programa Les dones i els dies de la Montse Virgili a Catalunya Ràdio parlant del divorci. Estimar-se, estimar la vida. Divendres 6 de setembre de 2024NitA primera hora venen a omplir el dipòsit de gasoil. Hi ha avís de pluja, però tenia planificat anar a Caldes de Montbui a repassar el recorregut de la ruta literària i hi vaig igualment. Vaig directe a la Font del Lleó. Em quedo embadalida, el raig em connecta amb mil històries passades, la de la Lola, i la de molts que abans i després que ella van viure lligats a aquesta aigua que cura. Gravo un vídeo, no me’n puc estar. Vaig fent el circuit a pas lleuger perquè no m’atrapi la tempesta. Es va emboirant per moments, comencen a caure quatre gotes al tram final del recorregut. M’aturo a fer un tallat per anar al lavabo, tinc la bufeta a punt de petar. En un tres i no res torno a ser al carrer i acabo la ruta. Plou, però he arribat al final. Me’n vaig a buscar el cotxe i torno cap a casa. Vaig a fer la compra setmanal, després de dinar marxem.Al supermercat sembla que el món s’acabi. Després, vaig a fer el dinar i la bossa pel cap de setmana. Dinem i marxem cap a Andorra. Arribada a l’hotel. I al vespre, soparet a la Pizzeria Angelo. Dissabte 7 de setembre de 2024NitEstic immersa en un univers d’aigua. Preparant les visites guiades del dia 15 i 22 de setembre pels escenaris d’El cor del balneari a Caldes de Montbui. Llegint la saga de Blackwater (ja vaig pel tercer llibre), que em té completament enganxada. I fem una escapada i acabem anant a Escaldes d’Engordany, una “parròquia d’aigua” . Desconeixia els seus orígens i la seva història. Però la casualitat ha fet que ens allotgéssim a l’hotel Carlemany i que només baixar al carrer descobríssim la monumental escultura inaugurada aquest estiu a la placeta del Madriu. L’obra de l’artista cubà Javier Balmaseda, un conjunt de canonades de colors cridaners, aixetes i banyeres dels quals brolla aigua termal i que permet que els visitants hi puguin remullar-s’hi els peus. Forma part del projecte Caldes, un projecte ambiciós que pretén revitalitzar la part alta d’Escaldes-Engordany amb la restauració de l’entorn del pont medieval de la Tosca i que ha dinamitzat un itinerari d’aigua. Les canonades de colors ressegueixen el passeig del riu Valira d’Orient i ens recorden la importància de l’aigua termal que raja a 70 graus –una mica menys que els 74 de Caldes de Montbui, però tot i així, una de les més calentes d’Europa– de la font del Roc del Metge, que es troba damunt d’una falla de grans dimensions. L’itinerari de l’aigua pretén donar valor a l’aigua, que, també aquí, ha estat i continua sent un motor econòmic i turístic.Sento les gralles mentre fem un cafè a la plaça dels Coprínceps asseguts al bar La Nena Home. Fa un dia plàcid. Aquest so tan nostre, em pessiga el cor. A les samarretes roges dels castellers d’Andorra hi diu: “Fem pinya, fem país”. M’emociono. Els anem seguint com si fossin el flautista d’Hamelí fins a la placeta del Madriu on fan l’ actuació. Mentre els més petits juguen amb l’aigua que brolla del monument.Adormir-se sentint la remor del riu és un dels millors somnífers. Diumenges 8 de setembre de 2024TardaDia de Nostra Senyora de Meritxell, patrona d’Andorra. Esmorzem tranquil·lament i anem tirant avall per la Collada de Tosses. Durant anys, quan era petita, a casa teníem una fotografia d’aquesta carretera que enamorava el pare.

Dietari de l'okupa de l'altell

Immersa en un univers d’aigua