La Rebel

Crec en la memòria com a acte d’amor i en l’amor com a acte de record i en el record com a camí cap a la immortali-tat / Imatge: Achille Luciano Mouza (1883-1952) Diuen que mentre recordes una persona, aquella persona no acaba de morir mai. Si d’aquella per-sona en queda una idea, un record, una història, una emoció... aquella persona continua amb tu, continua aquí, continua viva.Esdevé immortal.La manera de garantir més certament que això passa és conviure amb aquesta persona. La convi-vència, la suma de records, de moments, de viatges, d’aventures, d’escenaris... farà que aquella persona sigui amb tu, continuï amb tu, continuï viva.Esdevingui immortal.Conèixer la història d’una persona, conèixer-ne l’essència i les anècdotes, la fa perenne, la deixa fixa al present tot i que sigui una persona del passat, l’emmarca, com quan un en fa un fotografia i la té emmarcada també.Jo tinc una fotografia de la meva àvia quan era jove emmarcada al rebedor de casa. I n’explico les històries que en recordo i la recordo. I la meva àvia, per això, és immortal.Crec que això té part de veritat. Crec que quan coneixes la història d’una persona i la comparteixes, quan l’expliques, quan la transmets, estàs transmetent també un punt de la seva ànima. Per-doneu-me que em posi així, intensa o profunda o espiritual però crec fermament en la memòria com a acte d’amor i en l’amor com a acte de record i en el record com a camí cap a la immortali-tat.A més, amb el temps i els records explicats es va reteixint una versió diferent no només del record en si sinó del protagonista, de l’immortal i així aquesta persona va esdevenint una versió pura, més bona, més amable... la seva millor versió. Perquè en general, reconeixem-ho, quan ens dediquem a parlar d’algú, a fer-lo créixer en la nostra memòria, no ho fem amb la voluntat d’explicar-ne les coses dolentes. Les coses dolentes se’ns obliden o les amaguem o les mirem d’oblidar per seguir i així el record compartit, l’immortal, és bo, lluminós, divertit i elegant.La seva història ens arriba passada pel sedàs de la bondat i l’alegria i així no només s’aconsegueix la immortalitat sinó que el retrat que en queda és ple de bondats.Quan recordem algú el continuem estimant i si el continuem estimant no l’oblidem i sinó l’oblidem, l’hem convertit en immortal. Feu-ho, fem-ho, amb totes les persones que s’ho mereixin.

La Rebel

Immortals