Sovint demanem a infants i joves que facin allò que els adults no som capaços de fer

Exigim als infants comportaments que nosaltres no sabem mantenir / foto: Tim Pierce Pocs valors hauríem de tenir tan ben assumits com el de la coherència. N’hi ha de més importants perquè, en societats democràtiques, no es pot renunciar a la llibertat, igualtat, solidaritat i justícia social, pluralisme o responsabilitat. Però sense coherència tots ells cauen en el buit, es dissipen en una atmosfera irrespirable que avorta tota possibilitat d’un millor futur. Els valors, impulsats per les revolucions liberals burgeses primer i les revolucions socials després, pretenien convertir en realitat allò de tots els homes en el moment de néixer són lliures i iguals en drets. Una bonica declaració que naixia oblidant les dones! Des del 1789, any de la Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà ha plogut molt i des del 1848, l’any del Manifest comunista de Marx i Engels, l’àngel de la història ha ensopegat una vegada i una altra amb la mateixa pedra: cobdícia, afany de poder, desig de subjugar els altres, etc. Si no hem assolit cap sostre prou digne és perquè no hi ha hagut coherència entre el dir i el fer, no hem estat fidels al propi credo. Educar en valors vol dir saber transmetre la capacitat d’actuar d’acord amb allò que hom pensa i sent. Tot valor, en especial els valors ètics, s’ha d’entendre, s’ha de pensar perquè té un component cognitiu, però també té un element emotiu i hom l’ha de sentir, l’ha de pensar amb el cor. Però si el valor no es practica cau en terra erma, el valor només s’ha assumit si guia la conducta de l’individu. Com podem educar les generacions futures en valors ètics que no sabem practicar? És impossible, i seria bo prendre’n consciència perquè el món se’ns està esfilagarsant i no podem mirar cap a una altra banda, ens hem de mirar al mirall! Són massa els fets que ens mostren la incoherència entre dir i fer. Ho diu molt del que passa aquí, a la ciutat on visc, aquí en el petit país on molts parlen la meva llengua materna, aquí en l’Estat on tributo, aquí en el continent que pensava que ens aplegava per històries compartides i trets culturals comuns o aquí en aquest planeta Terra, món gran i petit alhora, que és l’únic espai de lloguer que compartim tots els humans. Sovint demanem a infants i joves que facin allò que els adults no som capaços de fer, els exigim comportaments que nosaltres no sabem mantenir o els reclamem conductes pacífiques en entorns de violència estructural o fins i tot física.

Sovint demanem a infants i joves que facin allò que els adults no som capaços de fer

Incoherència