Editorial EL 9 NOU | 10:23
Opinió

Tancar l’aixeta a les indústries un 25% afecta uns 12.000 llocs de treball de 600 pimes del Vallès Oriental

La indústria també està assedegada per la sequera

L'Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP) del Ter, entre Cardedeu, Llinars i la Roca
L’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del Ter, entre Cardedeu, Llinars i la Roca/ foto: Griselda Escrigas

L’entrada en emergència per sequera ha comportat la reducció d’un 25% del consum d’aigua a les indústries. Força titulars de premsa i minuts de ràdio i televisió s’han centrat en les afectacions al camp –certament és significativa la supressió del reg agrícola en un 80% i els usos ramaders en un 50%–, però se n’ha fet un gra massa de com afecta els usos recreatius –han d’aplicar-hi una retallada del 25%– i més aviat s’ha passat de puntetes del que la manca d’aigua significa per a la indústria, motor econòmic del país.

Tal com va publicar EL 9 NOU divendres passat, les restriccions influiran en els processos productius de més de 600 petites i mitjanes empreses del Vallès Oriental on l’aigua és un element clau per al seu funcionament. Segons els càlculs de Pimec, la patronal que representa aquestes empreses, es tractaria del 5% de les pimes vallesanes i donen feina a uns 12.000 treballadors (el 12% del total). A aquesta afectació quantificada per Pimec encara caldria afegir les persones que ocupen les gran empreses, aquelles que disposen de més de 250 treballadors, que a la comarca són una porció considerable del pastís productiu.

La sequera està passant factura a la indústria alimentària, però també es començarà a notar en altres sectors com el químic, el farmacèutic, el tèxtil, el paperer i algunes empreses del metall. Segons Pimec, l’única manera que tindran per reduir els seus consums d’aigua en un 25% passarà per rebaixar la producció en uns percentatges que voltarien entre el 30% i el 40% del total. Això voldrà dir una repercussió directa en les plantilles d’aquestes societats. És a dir, tancar l’aixeta pot significar posar en perill llocs de treball.

Encara no és l’hora de qüestionar els criteris de les restriccions d’aigua, però, si la sequera continua i les aportacions de les noves dessaladores i plantes regeneradores d’aigua no arriben ràpid, caldrà fer càlculs de riscos més realistes i dolorosos. Per exemple, s’anteposarà el reg als camps de futbol o l’ompliment de piscines a la producció i l’ocupació industrial del país?