Ja ho deia Vinyoli: “I la foscor s’il·luminà de sobte perquè érem dos a contradir la nit.”

Hi ha una frase meravellosa del poeta i pintor libanès Kahlil Gibran que diu: “Per arribar a la matinada, no hi ha altre camí que la nit.” Sona obvi i segur que no és la primera vegada que la sentim. En una de les més recents pel·lis de Batman, el savi milionari esgrimia la versió pop d’aquesta frase i deia: “La nit és més fosca just abans de l’albada.” M’agrada aquesta idea. Perquè, tot i que soni a anunci per vendre coca-coles, té un sentit profund. Les coses sempre es compliquen moltíssim abans de començar a solucionar-se. Tot plegat sembla més impossible que mai, just abans de començar a trobar la solució. Tot és més i més i més fosc, just abans de tornar-se clar. Recordeu la sensació creixent d’una albada. Tota la negror invasiva i plena de fantasmes de la nit recula sense poder fer res per evitar-ho per deixar pas, primer, a una tènue llum grogosa i, després, al vermell i al blau. Avui, regaleu-vos una albada i penseu, desitgeu, sentiu que la foscor –que sí– ara és més negra que mai, però està començant el seu declivi. És la única esperança que ens queda. Crec. Perquè, certament, la nit sembla més fosca que mai. I ho dic –sí, és clar– per VOX i els seus 12 escons al Parlament andalús. I jo no em vull posar a senyalar amb el dit les persones que els han votat, que no són pocs, ni a recordar punt per punt el seu terrible programa electoral. I ho dic també perquè quatre bones persones són en vaga de fama per reclamar una justícia que, no m’enganyeu, ningú no creu que tindran. LA FOSCA NIT QUE ENS ENVOLTA I aquestes són només dues de les notícies dels últims mesos que demostren com de fosca és aquesta nit que ens envolta. Però podria fer-vos-en una llista llargíssima: Trump, l’extrema dreta europea, Síria, la crisis dels refugiats, La Manada, la corrupció, el Brasil i tants i tants altres exemples. Vivim en un món antivida. Perquè és un món antillibertat, antisolidaritat, egoista, fred, criminal, masclista, homòfob… justament com els partits que estan arrasant i encara sorprenen algú. A mi no em sorprèn tot això, sincerament. Me’n faig creus, que és una sensació diferent. Hem de capgirar la situació, hem de deixar enrere la nit, la més negra, i albirar una nova albada. I, encara que sembli impossible, és l’esperança que hem d’aferrar. I de l’esperança, fer-ne acció. Ja ho deia Vinyoli: “I la foscor s’il·luminà de sobte perquè érem dos a contradir la nit.” Però no som dos. Som milions i podem infantar albades!

Ja ho deia Vinyoli: “I la foscor s’il·luminà de sobte perquè érem dos a contradir la nit.”

Infantar albades