L'ús abusiu o addictiu de les pantalles comporta entre els infants i joves problemes greus com ara la manca d'atenció

Cal que ens plantegem què oferim als nostres infants i joves durant el moment clau en què es formen el seus cervells i la seva personalitat / foto: Ritesh Man Tamrakar Des de l’inici del curs escolar s’ha posat en evidència un dels problemes greus que tenim en l’educació dels nostres infants i joves: l’ús de les pantalles. Són als centres de Secundària on més es pateix aquest maldecap i on hi ha hagut diferents respostes. Alguns han optat per prohibir els mòbils a l’aula, d’altres per fer-ne un ús restrictiu i d’altres s’ho estan pensant. El que passa als instituts és una mostra d’un dilema que està afectant la societat en general i d’una manera ben particular els joves. Una problemàtica prou greu perquè ens la prenguem amb el màxim d’interès. Els joves o els infants són addictes a les pantalles? La majoria de psicòlegs clínics especialistes en addiccions estan d’acord que és així quan l’interès per la pantalla passa a ser una prioritat a la seva vida a desgrat d’altres interessos més vitals, quan es gaudeix més de ser davant la pantalla que tenint experiències físiques com ara dormir, jugar, relacionar-se... i que comporta que l’infant o el jove no pugui deixar-ho i es converteixi en la seva prioritat. A la vegada, l’infant o el jove necessita dedicar-hi més temps per obtenir el mateix grau de satisfacció i, en cas contrari, quan no s’aconsegueix, les sensacions desagradables i l’ansietat van en ascens. Són efectes que, generalment, van acompanyats d’una caiguda important del rendiment acadèmic. Es cau sovint en la idea que la tecnologia ha comportat que l’estructura mental i el procés maduratiu dels joves i infants d’ara siguin diferents. Per desmentir aquesta falsa creença, un grup d’11 professionals ha elaborat el Manifest infància i pantalles 0-6, al qual s’han adherit més d’un centenar d’entitats i organitzacions. Aquest manifest és el fruit d’un estudi exhaustiu fet a infants de 0 a 6 anys, l’etapa més important en la formació del cervell. Ho saben prou bé els directius de les empreses del Silicon Valley quan porten els seus fills a escoles que no introdueixen les pantalles fins a la Secundària, escoles que es dediquen a fomentar la creativitat, el pensament, l’art i el contacte amb la natura com a elements claus per a la maduració dels infants. Allò que podríem anomenar el consum cognitiu i emocional és una de les qüestions que considero més nocives per l’ús abusiu o addictiu de les pantalles. És a dir, que el coneixement i també les emocions tenen importància com un element de consum més i en el que interessa per sobre de tot la vivència d’aquest consum continuat que entén el coneixement, les emocions i, sovint, els sentiments d’una manera superficial, immediata i en canvi constant, cosa que dificulta –i molt– la necessària maduració i assimilació personal. Això converteix les noies, els nois i els adults en continuats consumidors d’estímuls prefabricats per interessos ben determinats. És conegut que l’extrema dreta fa servir aquests recursos per atraure joves a la seva ideologia; els ofereix violència, lideratge físic, masclisme… Una manera de fer que, malauradament, m’han corroborat la majoria de professors de Secundària que conec. Igualment això comporta altres problemes greus com ara la manca d’atenció, ja que s’està entrenant el cervell en el canvi constant a partir del bombardeig d’estímuls externs ben definits: llum, color, gir, velocitat, soroll… que van en un sentit ben contrari al de l’atenció i dificulta –i molt– l’aprenentatge. Però és que hi ha altres particularitats igual d’importants que es veuen perjudicades. Fa uns mesos vaig tenir l’ocasió d’anar a una trobada de joves en què es debatien temes sobre l’amor i el sexe. El debat va ser molt interessant. Molts joves van comentar les dificultats que tenien, a causa de l’entronització del canvi continu que hem esmentat, per establir unes relacions emocionals –de parella o no– estables. A més, a vegades experimentaven una manca d’interès creixent vers el sexe al practicar-lo d’una manera estandarditzada i consumista, segons els patrons del porno mediàtic o de les exigències socials, un sexe allunyat de l’alteritat, del plaer compartit i de l’estima mútua. Tot plegat crea un capteniment que aboca al narcisisme, a la soledat, a la falta d’autonomia i a la dificultat per a la construcció d’una personalitat pròpia i lliure. Cal reconèixer que les solucions no són fàcils i que hi ha molts altres factors que intervenen, com ara la creença de molts joves en la falta de perspectives en el futur; una creença que, en part, és certa però també crec que, a vegades, és fruit d’aquesta absència d’autonomia i de la incapacitat de prendre decisions pròpies davant la vida. També cal que ens plantegem què oferim als nostres infants i joves durant el moment clau en què es formen el seus cervells i la seva personalitat, quins espais, quines activitats, com fomentem el joc, com proposem l’aprenentatge com una gran aventura, què fem perquè descobreixin i visquin la natura, quins moments tenen per relacionar-se a fons amb companys i companyes, quins valors els transmetem, quina proximitat, temps i escalfor els estem donant. Tal com diu l’exdirector de la revista Wired, la bíblia de la cultura digital: “Si donem una pantalla a un infant quan no toca, estem més a prop de donar-li crack [la droga] que no pas una llaminadura.”

L'ús abusiu o addictiu de les pantalles comporta entre els infants i joves problemes greus com ara la manca d'atenció

Infants, joves i pantalles