L'estadística és freda, però dir que en una classe de 28 infants 8 són pobres és una altra cosa

Naixem despullats, d’abric, de paraules, de referents i de possibilitats per sobreviure. Tots comencem en la nuesa i la pobresa absolutes. També naixem condicionats i venim al món en un lloc i en un temps no triat, que a uns els és més propici que a uns altres. No som res sense una xarxa d’escalf. Trobar un niu càlid, dotat d’allò necessari per a la supervivència, l’acollida i el reconeixement o haver de sobreviure a tota intempèrie, malgrat ser desitjat en el si d’una família, marca el futur de cada nadó. Si l’esperança d’un infant o un adolescent és, només, sobreviure està condemnat a mantenir-se en l’animalitat, a no poder passar la barrera d’allò purament instintiu. La feina dels adults és preparar xarxes de protecció per a tots els nous. Tot infant neix en el si d’una comunitat i és aquesta que l’ha de proveir de l’acollida i el reconeixement que necessita. Si no és així és possible que no pugui ni desvetllar ni nodrir cap de les seves capacitats humanitzadores. La comunitat és la família i també l’escola, el barri, la ciutat o el país. A Catalunya no es redueix la pobresa infantil. El darrer any ha augmentat i les estadístiques diuen que més d’un 28% dels infants estan en situació de pobresa i vulnerabilitat. La cronificació de la pobresa infantil diu molt del model de societat que tenim i del futur que podem esperar. L’estadística és freda, però dir que en una classe de 28 infants 8 són pobres és una altra cosa. Cadascun és un singular pobre, un infant amb nom, rostre i veu: un Ibrahima, un Jordi, una Elna, un Aleix, una Martina, un Mohamed, una Ling Shan o una Ester. Cada nom, rostre i veu es dilueix si parlem de pobresa infantil, com si camuflar la misèria sota aquest epígraf fos menys punyent per a cada infant. No podem tancar els ulls! No tenim capacitat per treure aquests infants de la pobresa? Ens falta voluntat? Ser pobre és una barrera, un mur que cap infant pot escalar sense poder-se sostenir. Sigui fill de qui sigui, hagi nascut on sigui, cada infant és part de nosaltres perquè tota vida ens ha d’importar, en especial la dels infants. Com sigui, hem de trobar estratègies, polítiques, fórmules, el que escaigui, per acollir i reconèixer aquests infants com a fills nostres; hem de generar xarxes d’hospitalitat que facin possible desvetllar i nodrir en tots i cadascun d’ells les possibilitats per humanitzar-se. Només així posem a prova la nostra pròpia humanitat.

L'estadística és freda, però dir que en una classe de 28 infants 8 són pobres és una altra cosa

Infants pobres