Ingenuïtat
La ingenuïtat és la qualitat de la bona gent, de persones que, contracorrent, fan actes de bondat. La innocència i la ingenuïtat van de la mà i fan referència a quelcom clar, franc, transparent i innocu. Ni la ingenuïtat ni la innocència són quelcom angelical o babau. És ingènua la criatura no contaminada per allò que en diem ús de raó, que es conforma amb les raons i els prejudicis dels adults. L’ingenu és capaç de mantenir la mirada neta de l’infant, malgrat haver quedat decebut centenars de vegades pels seus congèneres i ser ben conscient de la maldat que pobla la Terra. És ingenu aquell que vol seguir lluitant per conservar la mirada neta i atenta sobre les coses, qui segueix preguntant-se per les grans qüestions de la vida o qui s’entesta a tenir cura de tota vida mentre altres al seu voltant la destrueixen. La ingenuïtat resistent permet seguir assajant fórmules de fer possible allò que sempre s’ha dit que és impossible. És cert que l’ingenu pot pretendre buidar el mar amb didals, però és també qui serà capaç de trobar camins per construir noves formes de convivència, sustentades en la benvolença, la compassió i l’ajut mutu.
In-ge-nu-ï-tat, amb èmfasi a la ï, lletra xica capaç de fer unions màgiques. La ingenuïtat ens proveeix d’amabilitat i de la capacitat de sorprendre’ns i d’admirar les altres persones, les coses, els fets o els fenòmens. L’ingenu sol ser amable, qualitat demodé perquè és més fàcil que es premiï el descarat i el desvergonyit que aquell que, amb espontaneïtat i senzillesa, sap comportar-se de manera afable i atenta.
L’ingenu és cordial perquè allò que fa i allò que diu li surt del cor, ho diu i ho fa sentint-ho. Als adults ens cal deseducar-nos per mantenir dosis altes d’ingenuïtat i poder conservar la mirada de l’infant que un dia vam ser. Mirada d’infant ingenu, que es va conformant amb la dosi precisa de seny crític. Ingenuïtat, ni ignorància ni inconsciència.
L’ingenu pot començar un nou avui, malgrat haver passat un mal ahir i fa de tots els dies temps d’aprenentatge, pous de ciència i saviesa. La incredulitat i l’esperit crític, bàsics per anar pel món, obliguen a dubtar i a mantenir oïda i mirada atentes, segregant dosis elevades d’indignació. D’aquí la urgència de conrear la ingenuïtat per no caure ni en el cinisme ni en el tant se me’n fot(isme). I no patiu que no és la ingenuïtat la que ens clava irremissiblement en la infància, és l’estupidesa.