La mirada de la filosofia i la mirada de la història: dues habilitats per a una confiança ben informada

L’escola hauria de disposar de mecanismes que permetin a infants i adolescents una mirada ingènua sobre les coses, els fets i els fenòmens. Al mateix temps, hauria de generar una manera de pensar que els doti per a la comprensió de la humanitat, que els permeti jutjar-ne les decisions, veient i valorant encerts i errors. Una mirada ingènua no vol dir babaua, ni angelical! Prenc el sentit d’in-genuïtat de J. M. Esquirol a La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana (Quaderns Crema, 2018). Ingènua perquè es refereix a l’origen i al valor de la paraula gènesi, l’origen, i recorda la mirada neta dels infants. Vist així, la ingenuïtat suposa una mirada atenta sobre les coses, una mirada filosòfica. Pot ser que la filosofia no serveixi per altra cosa més que per entendre per què vivim la vida i com podem viure-la de la manera el màxim de feliç possible. No és poca cosa! La filosofia pot donar aquesta mirada atenta que és cert que els infants posseeixen, si no hi ha interferències castradores dels adults. Ho miren tot per primera cop i per provar quelcom fan servir, espontàniament, mètodes científics. No és tan fàcil que posseeixin, espontàniament, un pensar “sense fe”, “in-crèdul”. Aquesta és una manera de pensar històricament i s’ensenya i s’aprèn. Requereix conèixer causes i conseqüències, racionalitat científica per analitzar-les, honradesa per no forçar explicacions que serveixin causes del present i objectivitat, tot i sabent que és més una aspiració que una realitat. La història pot ser una eina extraordinària per aprendre a indagar, sospitar i mantenir l’esperit investigador propi de qui no s’ho creu i vol proves. La història mai és un producte acabat, un cas tancat, és una ciència en revisió i reinterpretació. Pensar històricament és pensar críticament, pensar incrèdulament, perquè lluny de la fe religiosa, que encega (ens fa crèduls!), la història treballa amb la llum tènue del mètode científic. Però, la història, com tota ciència, és un producte humà més, no és neutra. El fet històric és inamovible, les interpretacions són múltiples i varien d’acord amb el pas del temps, amb l’aparició de noves evidències o pel fet de mirar-s’ho des de perspectives ideològiques oposades. La mirada de la filosofia i la mirada de la història. Ingenus i incrèduls: dues habilitats per a una confiança ben informada.

La mirada de la filosofia i la mirada de la història: dues habilitats per a una confiança ben informada

Ingenus i incréduls