Molt personatge i poca persona
La tardor arrencava amb el comunicat d’Íñigo Errejón en el qual dimitia de les seves responsabilitats polítiques. Hores després, casualment, l’actriu Elisa Mouliaá denunciava el polític per agressions sexuals. L’exposició pública de l’actriu va obrir el camí a altres dones, com la col·laboradora de televisió Aida Nízar, que també ha interposat una denúncia contra Errejón per violència sexual. Hauria estat assenyat que el polític es disculpés al llarg del comunicat. No obstant això, ha demostrat ser un gran manipulador. No és estrany, ho té per mà, arrossega una carrera política a les espatlles.
Errejón explica com la trajectòria en política, l’exposició mediàtica i l’accés a la fama l’han conduït a ser un depredador sexual. És a dir, el que utilitza per agredir les dones (la posició de poder) és el mateix que el converteix en víctima. Resumint, i segons les declaracions del polític, Íñigo Errejón és víctima d’Íñigo Errejón. L’exportaveu de Sumar continua exposant que l’agenda política i el ritme de vida han desgastat la seva salut física i emocional. Aquest senyor representa un partit polític en una societat travessada per sous miserables, lloguers criminals, una taxa d’atur altíssima i una xifra de suïcidi juvenil aclaparadora. En una Espanya que lidera el consum d’ansiolítics a l’àmbit europeu, l’estressat és Íñigo Errejón. Resulta que el polític necessita agredir sexualment per calmar els nervis. La violència sexual no és conseqüència de l’estrès laboral. La violència sexual és conseqüència de no haver-se revisat els comportaments masclistes, i haver-se limitat a predicar el feminisme com a bon home d’esquerres que va d’aliat desconstruït.
Errejón suma vergonya al discurs on assegura que des de la seva posició se sobreviu millor emancipant-se de la cura i l’empatia als altres. Finalment, aquesta manera d’actuar crea en ell una subjectivitat tòxica que, en el cas dels homes, el patriarcat multiplica. Resumint, l’agressor afirma que les víctimes més afectades pel patriarcat són… els agressors. Tanmateix, la frase estrella del discurs és: “He arribat al límit de la contradicció entre el personatge i la persona.” La distinció persona-personatge és la jugada mestra dels agressors. Errejón, personatge: depredador sexual. Errejón, persona: es posa un pin lila cada 25-N. Eduard Cortés, personatge: el rei assetjant joves actrius a través de les xarxes socials. Eduard Cortés, persona: director de l’exitosa sèrie Merlí i la minisèrie Ni una más. La convivència entre persona i personatge és clau per a l’agressor: el personatge pot ser un agressor sempre que la persona sigui prou hàbil per encobrir-lo.
La fotògrafa i actriu Silvia Grav refereix haver estat víctima de grooming per Eduard Cortés, director de cinema. Silvia Grav tenia 19 anys quan va començar a rebre missatges amb insinuacions sexuals d’Eduard Cortés i van mantenir-se fins quatre anys després. L’actriu i fotògrafa convida les companyes de professió a trencar el silenci, de manera anònima, si així ho desitgen. A hores d’ara, han sortit a la llum 47 víctimes. Cortés contactava amb les joves a través de les xarxes socials. A l’inici, la conversa gira entorn la indústria audiovisual. Però acaba derivant a aspectes sexuals, sovint, amagant-se rere la creativitat i l’expressió artística a través del sexe. Aquest any, Eduard Cortés ha dirigit Ni una más. La minisèrie tracta sobre un professor que abusa sexualment d’una estudiant. Suposo que Eduard Cortés també s’ha fet un embolic entre persona i personatge. El primer capítol de la sèrie arrenca amb un llençol penjat a l’entrada de l’institut, en el qual es pot llegir: “Compte! Aquí s’amaga un violador.” Malauradament, aquest llençol podria penjar-se a qualsevol lloc i no desentonaria; des del plató d’un rodatge fins al Congrés dels Diputats.
La visibilització a les xarxes que fan Silvia Grav i Cristina Fallarás és d’una importància abismal. Cristina Fallarás, periodista i escriptora, recull al seu compte d’Instagram (@cfallaras) testimonis anònims de víctimes de violències masclistes. Arran de les acusacions a Íñigo Errejón, el compte de Fallarás es va saturar de testimonis víctimes del mateix Errejón, membres d’altres agrupacions polítiques, periodistes i altres figures públiques. Dies després, van tancar el compte d’Instagram de Cristina Fallarás. Una maniobra gens casual, l’altaveu desemmascara la persona. El silenci encobreix el personatge. El silenci és el més apreciat que tenen els agressors. Però, com diu Lucia Lijtmaer, periodista i escriptora hispanoargentina: “No oblideu mai això: les dones parlem entre nosaltres i tenim un disc dur que flipes amb tota la informació. Algun dia, això us farà tanta por com a nosaltres sentir uns passos tornant a casa de nit.”