L'equip dels sensellar de Càritas de la parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista ha tornat a sortir per detectar persones que dormen al carrer

He passat un temps prudencial i respectuós acompanyant 10 persones que han estat tastant la cruesa del carrer, en diferents graus. Pràcticament tots i totes han avançat amb les seves limitacions i fragilitats. Després de reunions i coordinacions amb serveis socials, batlles i regidors, responsables d’institucions socials i sanitàries, treballadores socials de Càritas, parròquies de l’Arxiprestat de Granollers..., aquestes persones han arribat a gaudir d’ajuts diversos: la renda garantida ciutadana, cures i operacions mèdiques, estades a pensions, àpats a la Fundació El Xiprer. També s’han sentit dignificades i reconegudes, malgrat les caigudes i recaigudes ocasionades per les seves ferides encara obertes. Reconec que ha estat –i és– un exercici d’insistència amorosa amb el condiment de la paciència. Ha estat –i és– una experiència de constant equilibri d’enteniment i de manera de veure les coses, entre els membres de l’equip del projecte, davant la complexitat del mosaic d’homes i dones per atendre i per acompanyar. No voldria continuar endavant sense recordar l’episodi bíblic d’aquella dona vídua que Jesús de Natzaret va relatar amb mestria: “Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir: En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una vídua que l’anava a trobar sovint i li deia: ‘Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet.’ Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: ‘Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta vídua m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.’ I el Senyor va afegir: ‘Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?” (Evangeli segons sant Lluc 18, 1-8). Així, sense defallir, dimarts passat a la nit l’equip dels sensellar de Càritas de la parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista va tornar a sortir per detectar persones que dormen al carrer. Aquest cop ens van trobar un home i una dona. Ja hem vist que no hem de baixar la guàrdia perquè encara s’ha de continuar insistint amorosament. Pau de Tars (segle I dC), seguidor de Jesucrist, estava avesat en aquesta experiència resilient i, per això, en una carta a una comunitat de cristians de Filip, escriu: “Sé viure enmig de privacions i sé viure en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l’abundor i a passar necessitat. Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort.” (Filipencs 4, 12-13). Continuem...

L'equip dels sensellar de Càritas de la parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista ha tornat a sortir per detectar persones que dormen al carrer

Insistència amorosa