Un país que es basa en la inclusió de tothom, independentment del seu origen, és un país que té molt a guanyar

La insistència en la divisió entre nosaltres i ells ha estat un dels motors de la història moderna. Aixecar trinxera i fer-se fort en aquesta separació té el perill de crear la tramposa distinció entre els de casa i els que no ho serien. Aquesta divisió perversa cosifica les persones i obre la porta a la xenofòbia i el racisme, artefactes sentimentals que està utilitzant l’extrema dreta a tot arreu per generar por i desconfiança envers els immigrants.

El multipremiat guionista Eduard Sola, de Santa Eulàlia, ha estrenat aquesta setmana el quart cicle de xerrades sobre el fenomen migratori “Només d’anada”. L’impulsa l’Ajuntament de Granollers des de fa quatre edicions i té com a públic diana els escolars de Secundària de la ciutat. Però “Només d’anada” no només consisteix en xerrades d’experts, també convida els estudiants a investigar els seus orígens i fer-ne un relat. Una fórmula eficaç per adonar-se que són impossibles les identitats pures. Més cap aquí o més cap allà en el temps, tothom trobarà un familiar que ha vingut del nord o del sud, de l’est o de l’oest.

Iniciatives com “Només d’anada” o el discurs que Eduard Sola va fer als Premis Gaudí defensen una visió inclusiva de la societat. Sola posa l’accent en la idea que el seu èxit com a guionista és col·lectiu i no pas individual, perquè es fonamenta en l’escola pública, l’associacionisme i la comunitat. La seva història reflecteix el progrés social de les últimes dècades a Catalunya i de com la integració contribueix a una societat més justa amb l’esforç de tots. En lloc de veure-ho com un element estrany, alienígena o una amenaça, la diversitat s’ha de percebre com una oportunitat d’enriquiment mutu.

Un país que es basa en la inclusió de tothom, independentment del seu origen, és un país que té molt a guanyar. El racisme i la xenofòbia no s’acabaran de la nit al dia, però iniciatives com “Només d’anada” són un instrument per superar-les. Cal defensar la pluralitat, la convivència i el respecte, i cal crear espais on tothom se’n senti part, sense barreres artificials que separin els nosaltres de l’ells.