Què faríeu si després de passar per un llarg procés de fecundació ‘in vitro’, un part i els primers mesos de cria descobriu que per error no és el vostre fill biològic. El canviaríeu?

Llegeixo amb els ulls com plats la notícia de dues parelles de Califòrnia que han decidit intercanviar-se els nadons de quatre mesos perquè, per error, criaven el fill biològic de l’altra parella. Les circumstàncies són les següents: les dues parelles seguien un tractament de fertilitat in vitro a la mateixa clínica; a la parella A li van posar l’embrió de la parella B i a la inversa per error; cada parella va viure el seu embaràs, el part i la cria d’aquests quatre primers mesos del fill biològic de l’altra creient-se que era el seu i, ara que ho han descobert, han acordat intercanviar-se els nadons i viure cadascú amb el seu nadó biològic.

A mi aquestes històries m’al·lucinen. M’ho envia un amic i em diu –en conya– que el meu cervell de guionista segur que no ho pot superar. I té raó. No pot. No puc. Penso en les muntanyes russes emocionals, vitals, d’aquesta gent i m’ofego. Però també penso, ho reconec, en la reunió a quatre que van tenir per decidir intercanviar-se els nadons i no sé si estic en una comèdia del Woody Allen o en una pel·lícula de terror del James Wan.

I no vull posar-me a jutjar-ho moralment perquè no ha de ser una decisió fàcil de prendre, sigui la que sigui. I de veritat, que cadascú faci amb la seva vida el que vulgui o pugui, que tots la tenim prou complicada, la vida.

Intento, això sí, imaginar-me què hauria fet jo en aquesta situació. No ho sé, potser és la meva ment de guionista que s’emociona… però penseu-hi un moment: què faríeu vosaltres?

Arribar a un procés de fecundació in vitro ja implica moltes coses. Bons amics meus hi han passat i no és fàcil. S’hi arriba després d’un camí llarg també i dur. I penso que després d’aquest procés i d’aconseguir un embrió viable que tira endavant, de tot un embaràs –n’he viscut dos i són èpoques cabdalíssimes de la meva vida!–, d’un part natural o amb cesària i de la cria d’aquesta personeta els primers quatre mesos descobreixes que no és el teu fill biològic i has de decidir què fas. El canviaríeu pel vostre biològic amb qui no heu viscut tot això? Us quedaríeu amb el que heu parit i criat? Els dilemes personals, vitals, familiars, de parella… ja no me’ls vull ni imaginar. La pregunta que suposo que em plana és si la genètica és tan important. No en tinc la resposta.

La meva ment de guionista no hi arriba.

La realitat sempre supera la ficció. Això ja ho sabíem.