Investigar per capbussar-se en una època
Dilluns 22 de març de 2021
Vespre
Avui és un dilluns diferent, tinc festa de l’escola. Aquesta setmana l’he canviat pel divendres perquè anem d’excursió i els acompanyaré. De bon matí em poso a l’ordinador. Al migdia tenim claustre en línia. M’assabento que han ingressat a l’hospital un alumne. Esperem que ben aviat el tornem a tenir entre nosaltres. Aquest vespre a ràdio Vilamajor emeten el programa de l’Ànima de llibres que vam gravar la setmana passada.
Dimarts 23 de març de 2021
Tarda
Els expliquem als alumnes que durant un temps el seu company no vindrà a l’escola. Tot plegat es fa molt estrany, però parlar de les situacions que ens resulten complicades d’entendre amb naturalitat sempre ajuda. Aquests dies tinc molta feina, estic fent la revisió d’una novel·la i això m’ajuda a mantenir el cap ocupat. A la tarda, hi ha consell escolar en línia, després continuo amb la revisió.
La vacunació amb AstraZeneca s’amplia fins als 65 anys. Enmig, en terra de ningú, queda la franja de persones d’entre 65 i 80 anys. I en aquest llindar ha quedat, com molts, la mare, per ben pocs mesos.
Dimecres 24 de març de 2021
Tarda
L’article Aprimar-se de la Maria Climent a Catorze.cat parla del cos de les dones, d’estimar-nos una mica més i d’intentar canviar l’esclavisme al qual sotmetem els nostres cossos per seguir els cànons de bellesa imposats. I penso en la pila de vegades que inconscientment he col·laborat a perpetuar aquesta tirania de l’estètica. Quantes vegades he torturat el meu cos i la ment per perdre alguns quilets; quantes vegades he fet malabars en l’intent de retenir aquesta joventut fugissera que se’ns escola entre els dits. “Com se l’han d’acceptar, el cos, les dones, si totes les nòvies de James Bond i d’altres galans del cine tenen la meitat d’edat que ells, com si les dones en fer 30 anys desapareguessin del món. Amb 50 has de lluitar contra el temps, has de semblar més jove, encara que el teu target siguin els homes de la teva edat.” Quan serem capaces de deixar de banda tants prejudicis imposats. Ens faríem un gran favor, a nosaltres i a les noies i nenes que ens segueixen. La meva àvia materna era una dona una mica grassoneta i l’avi que tenia un gran sentit de l’humor deia que “sempre trobava algun raconet on encara no hi havia estat mai”.
Dijous 25 de març de 2021
Tarda
Se m’acumulen els llibres per llegir i encara no he pogut acabar Les torres del cel de la Coia Valls. Danys col·laterals de passar tantes hores escrivint.
Llegeixo una entrevista de Maggie O’Farrell en què parla de la seva darrera novel·la, Hamnet, inspirada en el fill de Shakespeare que va morir a 11 anys. I me n’enamoro, de segur que serà una de les properes lectures. Comparteixo plenament el seu comentari: “Quan fas una novel·la històrica, necessites saber tantes coses i a la vegada evitar fer una tesi doctoral.” “Les novel·les històriques que m’agraden són les que et fan sentir com si bussegessis en aquella època.”
Divendres 26 de març de 2021
Tarda
Sortim d’excursió a peu amb els alumnes. Pere Aragonès no és investit en primera volta, no té la majoria absoluta necessària per sortir elegit president. M’entristeix que no sigui més senzill posar-se d’acord els tres partits independentistes. Recupero un cafè pendent i una xerrada amb una amiga. Comencem en una terrassa i l’hem d’acabar en un banc, perquè han de tancar el bar.
Dissabte 27 de març de 2021
Vespre
Dinem al porxo, quin gaudi. Aquesta nit hi ha canvi d’hora. Continuem canviant l’hora i sense avançar en la reforma horària i la conciliació familiar. I entretant, seguim vivint més pendents de les coses que de les persones. Se senten les granotes a la bassa del costat de casa. Queda inaugurat el bon temps.
Diumenge 28 de març de 2021
Tarda
És Diumenge de Rams. De petita era dia d’estrenar un conjunt de primavera, tanco els ulls i encara em sembla veure el vestit nou que ens ha fet la mare, acabat de planxar damunt del seu llit. Era el primer dia que anàvem amb mitjons i faldilles, fes el temps que fes. La mare ens feia una frega a les cames amb esperit de vi d’herbes perquè no tinguéssim fred. Surto a caminar, fa un dia preciós. Els llorers de la riera estan ben florits, enrere queden en la memòria aquells rams immensos que es portaven a beneir. Se sent la piuladissa d’ocells arreu, despunten les primeres roselles i les figueres comencen a brotar.