Invisibles
Són quarts de sis del matí. Com sempre, em llevo d’hora per guanyar temps al temps i poder donar resposta a tot el que vull fer al llarg del dia. Haig de treure diners per fer els primers cafès del dia. En arribar al caixer, trobo un home que dorm a dins. Dubto si entrar, dubto si mirar, dubto si realment això està passant a la nostra comarca, a 25 metres de l’eix comercial de la meva ciutat. Quan vaig ser educador de carrer a…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't