Perquè sí: tenim un problema migratori enorme. Les persones no són mai il·legals, és cert, però l’accés descontrolat a un lloc no pot ser la manera.

Ara no queda bé dir “Viva l’Italia”, però perdoneu-me si jo ho dic. Jo amb Itàlia tinc una relació molt poc objectiva. És el meu país preferit del món per anar de vacances i potser per no anar-hi també. Si em perdo, busqueu-m’hi. No és perfecte, ja ho sé. I la Meloni em posa del revés, però quin país, quina història, quin idioma, quin menjar, quins paisatges! Ara mateix, de fet, estic fent una ruta per la Llombardia i el Vèneto i ja sé que tornaré enamorada. Una altra vegada. Tornaré a casa un cop més pensant que potser hauria de deixar-ho tot i anar a viure a un poble italià. Però la broma s’acaba aquí. Perquè la crisi entre Espanya i Itàlia arran de la immigració és seriosa. I, més enllà del conflicte diplomàtic entre governs, posa sobre la taula un problema que Europa fa anys que arrossega i que continua sense saber resoldre. Itàlia acusa Espanya de no controlar prou les seves fronteres. Espanya recorda que Itàlia també és un dels països europeus que més immigració irregular rep. I mentre els governs es passen la pilota, el problema continua. Perquè sí: tenim un problema migratori enorme. Les persones no són mai il·legals, és cert, però l’accés descontrolat a un lloc no pot ser la manera. Les fronteres s’han de controlar. Les màfies que trafiquen amb persones s’han de perseguir. Els estats han de saber qui entra i en quines condicions. I Europa necessita una política migratòria molt més clara i coordinada. Sobretot hem de recordar una cosa molt senzilla: les persones que migren no són el problema. El problema és que tenim milers de persones arribant a les fronteres europees i una Unió Europea que encara sembla incapaç de posar-se d’acord sobre què fer amb elles. No podem pretendre que Itàlia, Espanya o Grècia resolguin sols una qüestió que és europea. I tampoc podem pensar que tancant fronteres el fenomen desapareixerà. La gent continuarà fugint de guerres, pobresa, persecucions o simplement buscant una vida millor. Europa no necessita controlar i fer batalletes estúpides d’espai Schengen. Necessita coordinar-se, repartir responsabilitats i trobar solucions humanes i realistes. Perquè el Mediterrani no és italià. Ni espanyol. És europeu. I potser ja toca que deixem de discutir sobre quin país té més migrants i comencem a discutir sobre com ho solucionem entre tots. I ara, si em permeteu, vaig a descobrir Verona.