Si els infants no aprenen a llegir no disposaran de la que és l'eina més potent per a un bon aprenentatge

Sovint s’ha qualificat les escoles valorant com i quan aprenen a llegir els infants que s’hi formen. Darrerament, però, es fa més èmfasi en els projectes que l’escola és capaç d’impulsar. Es vol saber si ha apostat per metodologies innovadores, si disposa d’un ecosistema educatiu propi, si té una direcció pedagògica cohesionada, compromesa i potent. Fins i tot es valoren qüestions que fa poc no entraven en els criteris a l’hora de triar escola, com ara els nivells de contaminació dels carrers adjacents, l’arquitectura de l’edifici, els patis inclusius i amables, etc. Totes són qüestions de rellevància, però no es pot perdre de vista que si els infants no aprenen a llegir no disposaran de la que, segurament, és l’eina més potent per a un bon aprenentatge i porta d’accés al coneixement. Joan-Carles Mèlich diu que tots som hereus d’una biblioteca; Irene Vallejo: “Todos llevamos dentro íntimas bibliotecas clandestinas de palabras que nos han dejado huella” (El infinito en un junco. Siruela, 2020) i Emilio Lledó: “La lectura, los libros, son el más asombroso principio de libertad y fraternidad. [...] En el silencio de la escritura cuyas líneas nos hablan, suena otra voz distinta y renovadora” (Sobre la educación. Taurus, 2018). Giorgio Agamben afirma que la gramàtica que s’ensenya als nens és la base del coneixement. Podria anar citant autors actuals o clàssics per reforçar com n’és d’essencial saber llegir. Llegir és molt més que descodificar un text i més que cercar informació a Google, entenent el que es llegeix, perquè s’ha de presentar una feina. Hom sap llegir quan sap estudiar. I estudiar és sorprendre’s, quedar extasiat o esporuguit pel que s’acaba de saber. Saber llegir és pensar, perdre’s en la lectura o trobar-hi sortides. És aprendre a ser inconformista amb les paraules, amb el text construït, sentir-se lliure per interpretar-lo subjectivament o per triar obeir i encasellar-se en la fidelitat literal del text. Llegint aprenem coses, però sobretot ens construïm una manera de ser, una identitat i una manera d’existir. Al ritme del dibuix de cada paraula es pensa, se sent, s’imagina, es projecta, es recorda, es plora, es riu... Per tot, continua essent rellevant pensar com i quan ensenyem a llegir. Quin testimoni donem com a lectors? Ja sap llegir qui fa una lectura veloç i irreflexiva, que no li suggereix cap dilema, cap pregunta o que no li deixa cap buit?

Si els infants no aprenen a llegir no disposaran de la que és l'eina més potent per a un bon aprenentatge

Ja sap llegir?