Només et pot decebre aquell en qui confies, aquell en qui creus

Jo havia anat a alguna Festa de la Rosa. Ho reconec. I reconec –també– que hi havia anat amb il·lusió. Potser és cert que en aquells temps vivia a l’interior d’una família socialista de conviccions i sentiments i que una s’acaba deixant endur per l’amor, però també és cert que, si no m’hagués sentit pròxima a les idees que s’hi propugnaven i aplaudien, no hi hagués anat. No eren les meves idees, mai he militat enlloc, però eren unes idees afins. Us estic parlant de…