Dietari de l'okupa de l'altell

Aturar-se no és gens senzill quan arribes amb la inèrcia de la cursa / Imatge: Yumikrum Dilluns 13 de maig de 2024TardaCaminem de bon matí. Ha mort l’escriptora canadenca Alice Munro. L’any 2009 va rebre el Premi Booker i el 2013 el Nobel de literatura. Se la coneix com la mestra del relat breu contemporani. Agafo de la prestatgeria Estimada vida (Club Editor, 2013). Observo les paraules o paràgrafs que hi vaig subratllar. Em va impactar aquest recull de contes. Sovint tenim el prejudici de pensar que les històries locals que parlen de la quotidianitat no interessen als lectors. Escriptores com ella ens han demostrat que no cal parlar de llocs fantàstics ni de fets sorprenents. Crear uns personatges sòlids i creïbles, i escriure des de la sinceritat fa que una història sigui prou interessant si està ben escritaEl president, Pere Aragonès, després dels mals resultats obtinguts per ERC a les eleccions, ha anunciat que abandona la primera línia política i no recollirà l’acte de diputat. Treballo a l’ordinador. Paro i vaig a fer gimnàstica. Dimarts 14 de maig de 2024TardaAquesta nit no he dormit gaire bé. M’he desvetllat i plovia, m’ha fet sentir feliç. La pluja ha esdevingut una obsessió. Espero com mai la predicció del temps al Telenotícies per veure si ve més pluja. I faig el seguiment de l’agulla dels hectòmetres cúbics dels embassaments. Dimecres 15 de maig de 2024TardaComenço a llegir Les illes interiors (Columna, 2023), l’última novel·la de la Maria Carme Roca. Dijous 16 de maig de 2024TardaERC celebrarà un congrés a la tardor. Oriol Junqueras deixarà la presidència del partit després de les eleccions europees i decidirà si es presenta o no a la reelecció. La secretària general, Marta Rovira, ja ha dit que no optarà a la reelecció. Divendres 17 de maig de 2024NitAquest migdia tinc una reunió on line de treball. Fa un ruixat.Començo la descompressió. Aturar-se no és gens senzill quan arribes amb la inèrcia de la cursa. És una sensació estranya. Quan fa temps que treballes moltes hores amb una gran intensitat, el cos va suportant tan bé com pot el ritme que li imposes. La teva ment sap fins on vols arribar i quan tens pensat parar, i això li dona una certa tranquil·litat. Només ha de dedicar-se a suportar la pressió psicològica. Però el cos es guia per sensacions: esgotament, nervis..., i no sap quan s’acabarà la cursa de fons. I per més que la ment ho sàpiga, el cos no rep aquest missatge. I quan arriba el moment en què ja et pots aturar, el cap ho sap, però al cos li costa d’entendre-ho perquè arriba amb una força expansiva difícil de frenar. I llavors el cap el para. I arriba el xoc, com les ones embravides que en arribar a la platja s’enduen la sorra perquè no saben frenar. I aquesta sensació tan bèstia és la que visc ara. I tot passa dins del meu, i jo sé que després d’aquest cansament tornarà la calma. I altra vegada tocarà reconstruir la platja. I la mar tornarà a gronxar-se en ella, fins que vingui un nou temporal, perquè jo no vaig néixer per viure en la calma. Dissabte 18 de maig de 2024TardaAvui se celebra la primera Fira de la Primavera a Sant Pere. Ha plogut a primera hora, però a partir de mig matí ha parat. Pel voltant del nucli antic s’hi han aplegat parades d’artesans i una mostra d’animals de granja; han fet tallers per als infants; hi ha hagut música i cercavila de gegants, amb el bateig del nou capgròs, el Xai Son. Un reconeixement al qui va ser l’últim pastor del poble. Diumenge 19 de maig de 2024NitA la tarda, pugem amb moto a l’ermita de Sant Elies. El bosc i els camps estan exuberants. Les malves fan un fistó lilós al voltant dels camins. Els matolls de ginesta imposen el seu groc cridaner. He vist un roser silvestre florit, l’any passat no en vaig veure. Avui, dia de Sant Isidre, patró dels pagesos més que mai, els tinc en el pensament.Hem mirat el documental de 3CAT Revolta pagesa. Orgullosa d’aquesta gent que es mobilitza per poder tenir un futur al camp. Cal que els paguin un preu just pels productes que produeixen amb tant d’esforç. El camp no és una postal idíl·lica de cap de setmana on fer-se quatre fotos i tornar a l’asfalt. El camp és el nostre rebost. I els pagesos i ramaders són els que el treballen perquè puguem omplir el frigorífic. Ja comença a ser hora que valorem una mica més la seva feina i que quan anem a comprar comprem productes de proximitat. I que l’administració no els posi tantes traves. Necessitem que hi hagi un relleu generacional al camp i, si no els ho posen una mica més fàcil, resulta impossible.

Dietari de l'okupa de l'altell

Jo no vaig néixer per viure en la calma