Martin Luther King va pronunciar el seu famós discurs “I have a dream” el 28 d’agost de 1963. Aquest any ha fet 55 anys

Dilluns, 10 de setembre de 2018 Tarda Rebre un missatge d’un desconegut que diu que ha llegit un article teu de fa tres anys (“Jo tinc un somni”), i que li agradaria fer-lo servir per al seu parlament a Sant Fost amb motiu de la Diada, és una notícia que t’alegra el dia. En aquests moments, és quan t’adones que hi ha algú a l’altre costat de la solitud de l’altell. I et sents feliç, molt feliç. Martin Luther King va pronunciar el seu famós discurs “I have a dream” el 28 d’agost de 1963, davant de milers de persones, als graons de l’escala del Lincoln Memorial de Washington en la Marxa pels Drets Civils. Aquest any ha fet 55 anys d’aquella efemèride i 50 que aquell clergue activista que defensava els drets dels afroamericans va ser assassinat. Segurament no és casual que el meu article inspirat en el del desaparegut Premi Nobel de la Pau hagi ressorgit quan fa pocs dies el president Torra cridava els catalans a fer una marxa pacífica, emulant la històrica marxa sobre Washington liderada pel doctor King. Després que un periodista manipulés les declaracions de Clayborne Carson, director de l’Institut Luther King. I que el mateix Carson aclarís les seves afirmacions perquè no fossin tergiversades. Mentre no es reconegui el dret de Catalunya a l’autodeterminació, mentre hi hagi presos i exiliats polítics, mentre la llibertat d’expressió estigui en perill... continuarem manifestant-nos cívicament i continuarem somniant amb un món millor, més just i més lliure. Nit Més de 300 persones hem fet la popular marxa de torxes de Vilamajor. S’ha acabat amb un sopar de germanor, una mica de ballaruca amb el grup Noustàlgics i un bon toc de ratafia. Dimarts, 11 de setembre de 2018 Ho hem tornat a fer! Orgull de país i de la seva gent que sempre hi és quan hi ha de ser. En bus, en tren, en cotxe, en moto, en tractor, en bicicleta... de tota manera. N’érem molts, no vull entrar en balls de xifres. Érem moltíssims i sortirem tantes vegades com calgui fins a aconseguir la República Catalana. Divendres, 14 de setembre de 2018 Nit Feia dies que tenia ganes que fos aquesta tarda per anar a la reunió del Grup d’Escriptors del Montseny a Santa Maria de Palautordera. Amics, retrobaments, salutacions, nous projectes, repartiment de tasques, il·lusions compartides... Ara cal treballar molt per tirar endavant totes aquestes idees. I un proper llibre que ja es va perfilant, aquesta vegada girarà entorn de l’humor i el Montseny. Diumenge, 16 de setembre de 2018 Vespre He acabat de llegir la novel·la Feliçment, sóc una dona de Maria Aurèlia Capmany. Les memòries d’un personatge de ficció narrades, en la seva major part, en primera persona. M’ha sobtat la forma com la protagonista explica la seva vida, marcada per unes circumstàncies molt adverses, com una pura supervivent, sense caure en el paper de víctima. I m’ha captivat com l’autora va desgranant magistralment una història individual en paral·lel a la història de Barcelona; servint-se d’un conjunt d’estereotips que construeixen un mural molt ben tramat de l’evolució de la societat catalana al llarg del segle XX. Carola Milà és una protagonista camaleònica que es va mimetitzant amb el moment que li toca viure i va canviant d’identitat. Al cap i a la fi, qui pot dir que és la mateixa persona que era als 14 anys, als 20, als 40 o als 50. Sovint tinc la sensació d’haver estat, jo també, moltes dones diferents malgrat no haver canviat de nom. Per verificar-ho, és tan senzill com fer la prova del cotó: us agraden les mateixes coses? Manteniu les mateixes amistats? Teniu les mateixes idees?... M’agrada l’escalivada, el tomàquet i la verdura en general, quan en tenia 14 detestava tots aquests menjars, treia fins i tot les granes del pa amb tomàquet –en tinc testimonis–. Mantinc algunes de les primeres amistats, però amb moltes d’altres hem seguit camins molt diversos, camins que ja no van allà mateix. A hores d’ara, he canviat gran part de la filosofia de vida que tenia als 20 anys o, bàsicament, l’he anat depurant fins a reduir-la a allò essencial. I ja no soc aquella nena extremadament moguda que quan el tiet la veia de diumenge en diumenge deia als pares: “Potser li hauríeu de donar alguna cosa a aquesta nena.” Per sort, ara soc capaç de passar hores llargues asseguda davant l’ordinador o davant d’un llibre.

Martin Luther King va pronunciar el seu famós discurs “I have a dream” el 28 d’agost de 1963. Aquest any ha fet 55 anys

Jo tinc un somni, i és un somni compartit