L’escola ha de fer educació política, política democràtica, i ha de ser un viver de ciutadans i ciutadanes

A l’escola sempre s’hi fa política! És apropiat perquè és un espai de diversitat i de relació social, de manera que s’hi viu políticament. A l’escola s’hi pot adoctrinar o s’hi pot educar, però s’hi fa educació política. Des de la forma com es concep la direcció del centre fins a la manera com s’organitzen les estones d’esbarjo o les zones de joc són decisions polítiques que afecten els diferents col·lectius que conviuen a l’escola. Si visquéssim sols en el món no requeriríem ni l’ètica ni la política. En el jo, el singular, no ens cal ni l’ètica ni la política, tampoc la moral o la justícia. Res! Cadascú que amb si mateix pot fer el que vulgui, es posa normes a si mateix o les anul·la segons els propis desigs i voluntats. En el dual, en el tu i jo, apareix l’ètica. És la que ens fa responsables d’un altre singular, el germà, el fill, el deixeble, el veí o qualsevol altre ésser humà. El plural fa necessària la política! Viure, com ho fem, en el plural, en el nosaltres, és viure políticament. Aristòtil deia que la política és natural a l’home; l’home és un ésser polític (o social) per naturalesa. És, afirma Hannah Arendt, com si en l’home hi hagués quelcom de polític que pertany a la seva l’essència humana, de manera que no en pot fugir, li és inherent. La política pot ser l’art de la convivència o pot provocar la guerra. És en la política que podem tractar el plural i tractar de viure junts, els uns i els altres, amb tota la diversitat que es pugui donar en la naturalesa humana. Vivim en un món de conflictes permanents, molts d’ells de signe violent, de desigualtats socials, de problemàtiques diverses que afecten la vida de molts col·lectius i que sovint han estat provocades per altres col·lectius. Si això no ho pot resoldre, o suavitzar, la política res no podrà fer-ho. No disposem de déus perquè ens ajudin, som els humans que ens hem d’entendre. Jo no necessito límit i norma, tu i jo necessitem l’ètica, a nosaltres ens és imprescindible la política, de manera que política i educació són tan inseparables com ètica i educació. L’escola ha de fer educació política, política democràtica, i ha de ser un viver de ciutadans i ciutadanes que aprenguin a enfortir actituds i comportaments democràtics, perquè la democràcia es conquereix cada dia. En cada acte que es fa, i segons si el fem nosaltres, nosaltres i els altres o nosaltres contra els altres, definim un model polític.

L’escola ha de fer educació política, política democràtica, i ha de ser un viver de ciutadans i ciutadanes

Jo, tu i jo, nosaltres