Si l'any 1982, quan es va inaugurar el ferrocarril del tren atòmic, s'hagués comptat amb estacions de connexió amb FGC i Renfe, el present del Vallès hauria estat un altre

“Cuando pretendí que la nueva línea de ferrocarril que se tenía que construir para evitar el paso de los residuos de las centrales nucleares por el interior de Barcelona dispusiera las estaciones previstas en Rubí, Sant Cugat y Cerdanyola, en correspondencia con las estaciones de las líneas intersectadas de la propia Renfe y de los ferrocarriles de Cataluña, se colocaron donde les pareció. Dedicada hoy aquella infraestructura a la línea R8 de cercanías, transportaría un mayor número de usuarios si sus estaciones hubieran solapado, con una correspondencia franca, las líneas construidas con las que se cruzaba. Esto sucedió en 1967 con un sistema metropolitano de más de tres millones cien mil habitantes, no fuera que alguien pudiera pensar que era un visionario. Mi misión como enviado de la Comisión de Urbanismo de Barcelona fue para recibir como única respuesta por parte del Ministerio que el proyecto y la construcción se hallaban adjudicados a Huarte, y que no se podía alterar el proyecto que había proyectado la consultora de la constructora.” Què hauria succeït si haguessin fet cas a Joan Anton Solans, primer director general d’urbanisme de la Generalitat, si l’any 1982, quan es va inaugurar el ferrocarril del tren atòmic, s’hagués comptat amb estacions de connexió amb FGC i Renfe, llavors més fàcils de fer? Tot el present del Vallès hauria estat un altre. Faria quaranta anys que portem tota una altra inèrcia. La simplicitat d’almenys algunes de les dues intervencions, com les de FGC a Volpelleres i Hospital General, haurien produït un esquelet que encara avui ens manca del tot. I la simplicitat dels nodes també s’haurien pogut construir 5 anys, 10, 15... 20, 30, o 40 anys després del 1982!, que és el que ha passat. Mai no s’ha fet res. Des de femVallès portem una dècada de reclamació insistent i directe dels nodes, en ple silenci històric i permanent d’Adif, Renfe, Àrea Metropolitana (AMB), Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ajuntaments directament afectats, així com de la Generalitat de Catalunya. Fa quasi un any que, per primer cop, un acord pressupostari entre govern i PSC preveu els dos nodes. Són les úniques obres ferroviàries en un paquet de 960 milions d’euros, el 95% vials. I des de llavors, tampoc res més no se n’ha sabut, perquè cal un conveni concret amb el ministeri per a desenvolupar-ho. I vam plantejar que són obres senzilles, de pur manteniment: dues andanes i uns accessos verticals que aprofitarien les estacions de FGC existents. Obres d’execució directa, sense tràmit d’estudi informatiu, projectes que es podrien haver començat a redactar fa molt temps... I res de res no s’ha mogut. Responsabilitat del franquisme...? Responsabilitat del centralisme...? O també responsabilitat molt directament nostra, catalana, a totes les escales...!, des de la Generalitat, a l’AMB, l’ATM i els ajuntaments. No hi ha a tot Catalunya cap inversió ferroviària amb més rendiment, en termes d’usuaris/cost. Cap. I res no es fa. Silenci, o escàndol sonor? Per què la Generalitat no preveu posar-se la medalla de demostrar una agilitat i eficàcia rotundes? Ja fa temps que hauria de disposar a punt del projecte. I res. Ja fa dos anys (tardor 2021) que li vam lliurar l’avantprojecte, i res de res. Incomprensible. Política deplorable, deixadesa d’administració, descurança i abandonament de la ciutadania. Tothom responsable i ningú culpable.

Si l'any 1982, quan es va inaugurar el ferrocarril del tren atòmic, s'hagués comptat amb estacions de connexió amb FGC i Renfe, el present del Vallès hauria estat un altre

Joan Anton Solans i l’R8