Es multipliquen els joves d'entre 15 i 21 anys que han hagut de ser atesos a les unitats de joc patològic

L’addicció al joc en línia ja és la més freqüent en la nostra societat / foto: Marco Verch És insuportable, lamentable i vomitiu. Instagram i els perfils i anuncis de jocs, casinos, apostes, apostes encobertes i 1.000 merdes més. Cada un d’aquests anuncis que m’entra al perfil el bloquejo. Però com més en bloquejo, més n’entren de diferents. Segur que hi ha sistemes de bloqueig definitius i implacables, però jo, com que soc un vell boomer, no me’n surto. Però aquest és un altre problema. Un problema intransferible que intentaré resoldre tirant de fills o amics de fills. Però el drama és un altre. El drama col·lectiu passa per una reflexió profunda, profundíssima: com és que beneïm una xarxa social que viu de fomentar l’addicció al joc. L’addicció al joc en línia i, principalment, a les apostes esportives ja és la més freqüent en la nostra societat. I, segons els experts, els joves són un dels col·lectius més vulnerables. De fet, han detectat un augment espectacular dels joves que desenvolupen el joc patològic o addiccions als videojocs i als jocs en línia. En els últims anys, s’ha multiplicat el nombre de joves d’entre 15 i 21 anys que han hagut de ser atesos a les unitats de joc patològic. Ja s’acosta al 10%. I això és una xifra bestial, bestial. Perquè és una patologia que pot tenir un efecte demolidor a la vida d’aquests nois i noies. I que pot dinamitar el seu dia a dia a casa, a la feina, o als estudis. En definitiva, és una patologia que els pot trinxar la vida perquè pot ser l’inici d’un trastorn mental molt greu. M’encantaria tenir la solució i donar-la en quatre línies. Saber què és el que hauríem de fer per resoldre aquest problemàs, tot i que la prohibició d’aquest tipus de perfils és una evidència. També és una evidència que hauríem de censurar les personalitats públiques que ho publiciten o els clubs de futbol que portaven publicitat d’apostes esportives a la samarreta. N’hi va haver 11, d’equips de Primera Divisió, que en publicitaven. I que van deixar de fer-ho fa dos anys per un canvi legal que la va prohibir. Ah, però, llavors molts d’aquests clubs van passar a publicitar tokens, unitats de valor digitals: digues-n’hi bitcoins o digues-n’hi NFT, aquelles imatges digitals amb valor artístic. I així anem. Tot sigui pels calés. I pel cinisme dels qui transmeten, interessadament, aquell missatge que res és dolent si se’n fa un consum responsable. I a molts ciutadans i pares com jo se’ns planta aquesta merda de realitat als morros en forma de perfils d’Instagram. Uns perfils que com més bloqueges més bombardegen. I em remouen tant l’estómac, que m’empenyen a pensar que el que hauríem de fer és bombardejar aquestes xarxes socials.

Es multipliquen els joves d'entre 15 i 21 anys que han hagut de ser atesos a les unitats de joc patològic

Bombardeig digital