Josep Carner, anomenat el príncep dels poetes catalans, va servir-se d’aquesta mateixa història per escriure el seu llarg poema Nabí

Llegeixo al diari: “Una balena es cruspeix un submarinista i l’escup viu. Rainer Schimpf, un expert submarinista de 51 anys ha viscut el moment més anguniós de la seva vida al ser empassat per una balena mentre feia una immersió. El submarinista, segons ha explicat, estava fent fotos subaquàtiques prop de Ciutat del Cap, quan va notar una gran pressió al seu cos. No obstant això, va tenir més sort del que pensava, ja que la balena que se l’havia empassat el va escopir prop d’una platja i el submarinista no va patir danys.” Hi ha vídeo i fotos de l’episodi, que es va veure per televisions i xarxes –es va fer viral, segons es diu ara– durant un dia, aproximadament. Fa mils d’anys ja havia passat alguna cosa així. Algú va patir un tràngol semblant i la feta s’anà transmetent per tradició oral durant generacions, fins que, en un moment determinat –sembla que al segle VIII abans de Crist– l’episodi s’incorporà a la Bíblia, revestit de sentit religiós sobre la misericòrdia divina. És la història de Jonàs, que va ser enviat per Déu a profetitzar a Nínive i es feia pregar. Durant la travessa marítima el vaixell va patir una gran tempesta. Els mariners creien que era culpa de Jonàs i el van llançar al mar, on se’l va empassar una balena, que més tard el va vomitar a una platja perquè pogués seguir les ordres de Déu. Per la tradició oral, primer, i a través de la Bíblia, després, el fet ha arribat fins als nostres dies i és conegut al món sencer. Josep Carner, anomenat el príncep dels poetes catalans, va servir-se d’aquesta mateixa història per escriure el seu llarg poema Nabí, que significa profeta en hebreu bíblic, i que fa referència a un moment de crisi personal i col·lectiva. El poema exposa, en uns 1.300 versos, la peripècia de Jonàs i la balena. En mans de Josep Carner, aquesta vella faula bíblica es converteix en la seva obra mestra i en una cimera del català modern per la riquesa de lèxic, de rimes, de metàfores i d’imatges. Nabí, escrit durant la Guerra Civil, fou publicat a l’exili el 1941 i clandestinament a Barcelona el 1947. Avui ben poca gent el coneix. Paradoxes. La història ancestral és coneguda universalment mitjançant el llibre més reproduït i així ha perviscut fins avui i així seguirà. La peripècia del submarinista a Sud-àfrica ha donat la volta al món en un dia, però ja és oblidada al dia següent, quan altres enregistraments curiosos ocupen l’espai comunicatiu. I Nabí, l’obra mestra del més gran dels poetes catalans moderns, escrita fa poques dècades, és ignorada de la gran majoria dels catalans, més enllà d’especialistes i lletraferits. Malgrat l’escola catalana, malgrat la premsa, la ràdio i la tele en català, malgrat desenes de biblioteques i milers d’actes culturals que cada dia ens reclamen l’atenció. Potser si algú ens impedís d’ensenyar-lo, posaríem el crit al cel i ho faríem d’amagat, com quan es va editar clandestinament, que anava de mà en mà. Però avui res ni ningú ens priva d’ensenyar i llegir el poema, i no obstant això ho fem poc, em temo. Sembla com si Carner ho hagués previst quan va deixar escrit: “I un dia, en llur follia, els savis hiperboris diran que aquest peix no ha existit.”