Jordi Díaz Alamà, pintor i director de la Barcelona Academy of Art

Dijous a la tarda, Museu de Granollers. Una vintena de persones esperen expectants l’inici de la visita guiada a l’exposició "L’infern de Dante" que farà el pintor Jordi Diaz Alamà (Granollers, 1986). L’artista granollerí endinsa tots els assistents en l’atmosfera especial de l’infern imaginari del poeta i escriptor Dante Alighieri. La proposta artística [llegiu a EL 9 NOU del passat 3 d’octubre l’article de la Teresa Terradas] es presenta com una adaptació de la mostra (75 obres) que el pintor va presentar al Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) de Barcelona la primavera passada. En aquesta ocasió –l’espai obliga–, l’artista convida a travessar la porta de l’infern de la mà d’un Dante jove, retratat a l’entrada de la mostra. Els qui coneguin la Divina Comèdia podran comparar allò que van llegir i allò que es mira a l’exposició. Diaz Alamà presenta l’infern de Dante amb una vintena de peces, un projecte de vida que es complementarà amb dos propostes més: les dedicades al purgatori i al cel. Víctima del seu propi treball, el pintor va admetre durant la visita guiada que “volia atrapar en el llenç el sofriment humà”, però que no va preveure que seria tan complicat. I per acabar-ho d’adobar, les últimes peces les va fer durant la pandèmia, “una època complicada per a la creativitat”. La mostra inclou també escultures del polonès Grzegorz Gwiazda. Es tracta de peces que representen la figura del poeta de Florència en diferents formes i postures. Les escultures de Gwiazda ajuden el visitant a transitar per la immensitat d’un infern ple d’ànimes pecadores. El poeta i filòleg José María Micó diu sobre la mostra que “la trobada de Diaz Alamà amb Dante era inevitable, per sort nostra, i els quadres originals respecten, o més aviat complementen, el detall de versos dantescos sense renunciar a dos elements que a parer meu són fonamentals: la llibertat onírica o fantàstica que propicia el relat i la impressionant extensió dels paisatges”. Micó destaca com n’és d’inspiradora la Divina Comèdia i la importància del projecte del pintor granollerí: “La tradició iconogràfica de la Divina Comèdia la van inaugurar els millors miniaturistes de la Toscana, l’Emília-Romanya i el Vèneto. Han passat 700 anys i la Comèdia no és només fonamental per a la història de la literatura, ho és també per a la història de l’art: Botticelli, Zuccari, Flaxman, Blake, Doré, Rodin, Vaquero Turcios, Dalí, Barceló... Set segles de comentaris visuals que ara culminen en aquest poderós infern de Diaz Alamà.” Qui s’acosti al Museu de Granollers podrà verificar la semblança d’algunes ànimes del purgatori amb alguns amics granollerins del pintor; podrà gaudir de dos retrats que l’artista ha dedicat als seus pares, Jordi i Dolors; o comprovar que algunes obres estan impregnades de cera. Impactant i sorprenent, l’exposició no deixa ningú indiferent. Amb una trajectòria artística ben ferma, Diaz Alamà destaca, segons els crítics, pel ric desplegament dels recursos pictòrics que utilitza a través d’una tècnica depurada i lliure de manierismes i que respon al cànon de la figuració clàssica contemporània. Entre altres premis, el 2016 va guanyar el Premi de Pintura Fundació Vila Casas, amb l’obra El trono de Hamelín, que exhibeix la tensió entre la tradició pictòrica i la contemporaneïtat. I el 2017 va crear la seva obra més monumental fins ara, La Creu del Jubileu, un encàrrec per a l’església dels Dolors de Vic. Present en algunes de les galeries més importants del país, en Jordi compagina aquesta tasca amb la de docent i director de la Barcelona Academy of Art, un centre d’alt rendiment dedicat des de 2013 a l’ensenyament del dibuix, la pintura i l’escultura. Amb 30 professors i el 70% dels alumnes de fora de l’Estat, l’acadèmia aposta pel Sistema Atelier, un mètode pedagògic sistemàtic que es transmet de tutor a estudiant. Nascut al voltant del segle XVII, l’Atelier ha estat utilitzat per mestres pintors com Joshua Reynolds, Thomas Lawrence o John Singer. En Jordi recorda que va començar a pintar gràcies a les hores que, juntament amb la seva germana Cristina, va passar de petits amb “el tiet Jordi”, gran aficionat als còmics i a l’art en general. Després d’estudiar a Can Colapi, on va jugar a l’handbol, va fer el Batxillerat artístic a Barcelona, es va llicenciar en Belles Arts a la UB i es va formar a Florència i amb mestres contemporanis del realisme com els pintors Odd Nedrum, Guillermo Muñoz i Antonio López.

Jordi Díaz Alamà, pintor i director de la Barcelona Academy of Art

La pintura com a projecte de vida