La Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) és un gran esdeveniment religiós i cultural que cada tres anys reuneix joves de tot el món amb l’objectiu de donar-los a conèixer el missatge de Crist

Aquest 28 de gener hem celebrat la festa de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants i de les institucions d’ensenyament. Escric el patró dels estudiants i dubto que molts d’ells estiguin al cas. Tots recordem que antigament tots el oficis i activitats celebraven el seu patró en el dia corresponent del calendari litúrgic. He localitzat 163 patronatges d’oficis a Catalunya. Avui encara es conserva la tradició en alguns oficis (fusters, paletes...) que el consideren dia festiu laboral. Com que la majoria d’estudiants són joves, permeteu-me que d’ells escrigui. Aquets darrers dies hem llegit i escoltat força coses sobre el jovent amb motiu de la celebració a Panamà de la Jornada Mundial de la Joventut. Ahir diumenge el Papa Francesc la va clausurar. La Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) és un gran esdeveniment religiós i cultural que cada tres anys reuneix joves de tot el món amb l’objectiu de donar-los a conèixer el missatge de Crist, i crear un àmbit obert i de convivència per compartir i reflexionar junts sobre els temes fonamentals de l’existència. Per a l’Església el tractament als joves es motiu de dedicació –i de molta preocupació– atesa l’evolució actual de la societat. La prova la tenim també amb el recent Sínode dels Bisbes a Roma, amb el nord: “Els Joves, la Fe i el Discerniment Vocacional.” A fons es van tractar temes diversos: la realitat que els joves desitgen ser escoltats; l’ambient digital com a territori de solitud, manipulació, explotació i violència; el perill que suposa que la seva projecció cap al futur tendeix a prestar poca atenció a la memòria del passat del qual provenen; la seva experiència religiosa condicionada pel pes d’opcions del passat, en alguns casos opcions polítiques, que han minvat la credibilitat eclesial; la consideració de que molts no demanen res a l’Església perquè no la consideren significativa per a la seva existència... Ens cal acompanyar els joves. L’Església ha d’acompanyar els joves mitjançant els bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses, catequistes, i amb un paper important de les parròquies. Però també s’hi han d’implicar en aquest acompanyament les famílies, els ensenyants, animadors, entrenadors i altres figures de referència. Tot el que calgui, menys girar-nos d’esquena. Pel que a l’Església ens pertoca, i tal com queda escrit en el document final del Sínode dels Bisbes: “Només una pastoral capaç de renovar-se a partir de la cura de les relacions i de la qualitat de la comunitat cristiana serà significativa i atractiva per als joves.” I ja que avui celebrem la festa de Sant Tomàs d’Aquino, acabo amb un escrit seu: “Els qui no han trobat obstacles, ni han sofert patiments, creuen més fàcilment en la possibilitat d’abastar una cosa. Per això els joves, per la seva inexperiència, estimen possible una cosa i són bons en l’esperança.”