Els joves i l’augment de la violència masclista
Que avui dia encara hi hagi d’haver un Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones resulta, d’entrada, una vergonya i un fracàs col·lectiu com a societat. Si a qualsevol se li demana en quin punt es troba la igualtat entre homes i dones, tothom coincidirà a dir que s’ha fet un avenç els últims anys. En realitat, però, no es pot ser tan optimista: preocupa el creixement dels models de relació masclistes entre els joves. El feminisme està trobant topalls amb alguns joves.
Un de cada cinc joves catalans entre 18 i 34 anys pensa que la violència de gènere és un invent del feminisme. Ho diu aquesta enquesta recent de l’Institut Català Internacional per la Pau sobre convivència i seguretat. Un percentatge similar opina que els homes són millors líders polítics que les dones i prop del 17% afirma que ha estat molt o bastant discriminat pel fet de ser home. Fa temps que es detecta aquest moviment retrògrad que arrela entre alguns nois. A un de cada quatre dels enquestats no el preocupen el masclisme ni el racisme ni l’auge de l’extrema dreta. I un de cada cinc no ho està tampoc pel canvi climàtic. Són minoria, certament, però aquestes conclusions haurien de fer reflexionar a tothom. I més encara amb l’alerta que gairebé la meitat de les dones ateses a l’Hospital Clínic per violència de gènere són noies de menys de 25 anys. Tampoc no és que sigui un fet aïllat de la joventut catalana. Un de cada tres joves alemanys, segons un estudi del Plan International Deutschland, pensa que és acceptable clavar una bufetada a la parella. Gairebé la meitat dels enquestats diu que li molesta les mostres públiques d’afecte entre persones del mateix sexe i un percentatge similar està convençut que els homes són febles i vulnerables quan mostren els seus sentiments.
Qui pensi que els drets aconseguits fins ara estan garantits, s’equivoca. Aquest retorn a models superats defensats per alguns joves són una amenaça. Cal transformar la cultura masclista a través de la formació continuada en la perspectiva de gènere i implantar l’educació sexual i afectiva a les aules.